Fracassos i culpes

Hodgkin 2001

Es considera que mirant enrere es recorden els moments feliços i s'obliden els moments difícils, durs. Em sembla que deu ser cert quan aquests mals moments no estan lligats a una responsabilitat personal, sinó que són fruit de circumstàncies adverses (crisis econòmiques, no trobar feina, circumstàncies familiars, malalties...).

Ara bé, quan hi ha una implicació personal la situació s'inverteix. S'obliden els actes virtuosos i, en canvi, no hi ha manera d'oblidar els fracassos i les culpes, les males accions. Aquests agafen tant de protagonisme que sembla que la vida hagi estat només un seguit de fracassos i culpes, de manera que desitjaries no recordar, poder desconnectar-te d'aquesta herència maleïda, poder oblidar i poder viure com si tot això no hagués passat, limitant-se realment a viure el present (a partir de certa edat, pensar el futur va tenint cada cop menys sentit, i de vegades quan ho fas apareixen més les desgràcies possibles que no pas la perspectiva de nous moments feliços).

Però això és difícil, cal assumir la pròpia càrrega, arrossegar els fracassos i culpes acumulats amb els anys i que no hi ha manera ni de compensar ni d'oblidar. És així, la vida humana.