Obrir la porta

Hodgkin 2003

"Quan els grans símbols perden per a nosaltres el seu contingut i el seu significat, quedem en perill de perdre les nostres ànimes. "Aquesta estreta, racional consciència que hem desenvolupat", diu Van der Post, "ens ha desconnectat de la nostra capacitat d'elaborar imatges." La pressió dels valors col·lectius del nostre temps és tan gran, de totes maneres, que fins i tot per aquells de nosaltres que reconeixem aquesta veritat, és necessari que lluitem cada dia per tal d'evitar caure en una devaluació subtil de tots els nostres esforços envers l'elaboració d'imatges. "Quin sentit té?" diu la veu de anima o animus; "Contemplar imatges és una pèrdua de temps. No canvia res." En un cert nivell això és veritat; no canvia res, ja que obre la porta a allò que és etern, portant tots els fenòmens canviants de les nostres vides individuals a relacionar-se amb la totalitat que no canvia. Però en el nivell de la nostra limitada consciència, és l'única cosa que canvia qualsevol cosa. En particular, la contemplació del símbol del foc, l'experimentació en alguna mesura de la seva infinitud de significat, és el que pot establir la "interacció entre nosaltres i l'univers", la sortida del "gran sol interior". Ja que el foc és l'agent de transformació, i sense ell els éssers humans no haurien començat a emergir de la inconsciència del món animal.

Per a l'home primitiu el foc significava la presència vivent del sol, el descens de l'esperit suprem a la terra, i amb ell va venir la capacitat de creació o destrucció conscients. El foc mateix és sempre igual en la seva naturalesa essencial, però no pot cremar de cap manera aquí a la terra sense combustible, i és la mena de combustible amb el que una persona alimenta el foc, exterior o interior, el que determina si crearà o destruirà. Que emocionant és quan veiem en la imaginació les primeres flametes enceses pel fregament de bastons en el bosc primitiu! Que emocionant que és recordar alhora el foc de l'Esperit impactant en el cor i el ventre de la mare de Déu, o les flames baixades del cel parpellejant sobre els caps dels apòstols a la Pentecosta, i adonar-se que el gran símbol universal del foc té el mateix significat en cada nivell de consciència! El foc baixa per trobar-se amb el combustible de la terra i les flames tornen amunt cap a la seva font."

Helen M. Luke a Woman, Earth and Spirit (1981), capítol 3.