Els dos caçadors

Chassériau 1843

"Un dia de maig es van trobar l'Alegria i la Tristesa a la vora d'un llac. Després de saludar-se, es van asseure a xerrar prop de les tranquil·les aigües.

L'Alegria va parlar de la bellesa de la terra, de l'encant diari de la vida al bosc i als turons, de les cançons que se sentien a l'alba i al capvespre.

I la Tristesa estava d'acord amb tot el que havia dit l'Alegria, ja que la Tristesa coneixia la màgia de l'hora i la bellesa d'aquelles coses. Al seu torn, la Tristesa va parlar eloqüentment dels camps i els turons el mes de maig.

Després d'una llarga conversa, l'Alegria i la Tristesa van estar d'acord en tot el que coneixien.

En aquell moment passaven per l'altra riba del llac dos caçadors. Van mirar cap a la ribera oposada, i un d'ells va dir: "Qui deuen ser aquelles dues persones?" I l'altre va dir: "Has dit dues? Jo només en veig una." El primer caçador va insistir: "Doncs n'hi ha dues." I l'altre va assegurar: "Jo només en veig una, i el reflex que projecta a les aigües del llac és també un." "No, n'hi ha dues -va replicar el primer caçador- i el reflex que projecten a les aigües tranquil·les també mostra a dues persones." Però el segon va replicar: "Jo només en veig una." I l'altre: "Veig a dues persones amb tota claredat."

Encara avui en dia, un caçador continua dient que l'altre hi veu doble, mentre el seu company insisteix: "El meu amic és una mica cec."

Halil Gibran a El vagabund (publicat post mortem el 1932)