Els cors i la força

"Els que vencen els altres tenen poder, però els que es vencen a si mateixos són forts. Els que poden ser forts són sempre els que poden utilitzar el poder dels altres. Els que poden utilitzar el poder dels altres són sempre aquells que guanyen el cor dels altres.

Per tant, la base del govern actiu resideix a donar al poble seguretat. La base de donar al poble seguretat resideix en proveir-lo per a les seves necessitats. La base de proveir-lo per a les seves necessitats resideix en no treure-li el seu temps. La base de no treure-li el seu temps resideix en fer els mínims projectes. La base de fer els mínims projectes resideix en moderar el consum. La base de moderar el consum resideix en apartar-se de l'extravagància. La base d'apartar-se de l'extravagància resideix en el buit.

Per això, els que coneixen la veritable condició de la vida no lluiten per allò que no té solució en la vida; els qui coneixen l'autèntica condició del destí no es preocupen sobre allò amb el que el destí no pot fer res.

Quan els ulls es delecten en colors, el paladar anhela rics sabors, les orelles es complauen en música, i totes les vies dels sentits competeixen entre si, això perjudica tota la naturalesa essencial, afavorint diàriament els desitjos perversos, esgotant l'harmonia natural: llavors, un no pot governar ni tan sols el propi cos, i molt menys governar el país.

Guanyar el país no vol dir assumir el poder, la jerarquia i els títols; significa mobilitzar els cors del país i guanyar la força del país. Si tens nominalment el govern però no ets elogiat per ningú, això és perdre el país."

Del Wenzi 132

(adaptació lliure de Raimon Ribera a partir de la traducció castellana d'Alfonso Colodrón de la traducció anglesa de Thomas Cleary)