Jou

El terme "jou" és ambivalent. Té una forta càrrega negativa, com a signe d'opressió, de càrrega feixuga que no ens podem treure de sobre. La imatge dels bous aparellats pel jou de cara a una major eficàcia agrícola ha esdevingut signe d'aquest pes opressor. 

Però alhora aquesta imatge pot tenir una dimensió positiva, la d'allò que ens uneix fortament, indestructiblement, amb la màxima intensitat, a una altra cosa. Ens fa u amb aquella altra cosa; no ens hi articula, ens hi solda. Per això s'ha fet servir com a imatge de la unió amb Déu a la que aspira el creient: una unió total.

Això queda subratllat per l'etimologia: jou i yugo (castellà) provenen del terme sànscrit yoga, que significava "unió" i del que l'hinduisme n'ha fet tan gran ús i difusió.

I és possible que el refús de la religiositat per part d'alguns provingui d'associar-la amb el primer sentit del terme: la unió amb Déu vista com una càrrega opressora, com una pèrdua de llibertat.