Sentit, imatge, paraules

"La imatge manifesta el sentit. Les paraules expliquen la imatge. Per arribar al fons del sentit, no hi ha res com la imatge; per arribar al fons de la imatge, no hi ha res com les paraules. La paraula neix de la imatge, per tant podem escrutar les paraules per a considerar la imatge. La imatge neix de la idea; per tant podem escrutar la imatge per a considerar el sentit.

La imatge permet arribar fins el fons del sentit, les paraules permeten clarificar la imatge. Així doncs, les paraules estan fetes per explicar la imatge, però un cop copsada la imatge, podem oblidar les paraules. La imatge està feta per a fixar el sentit, però un cop copsat el sentit, podem oblidar la imatge.

(...)

Per això qui es queda en les paraules no arribarà mai a la imatge; i qui es queda en la imatge no arribarà mai al sentit. La imatge neix del sentit, però si ens quedem a la imatge, el que tenim no és en veritat la imatge. Les paraules neixen de la imatge, però si ens quedem en les paraules, el que tenim no són en veritat les paraules. És, doncs, oblidant la imatge com s'arriba al sentit; i és oblidant les paraules com s'arriba a la imatge. La captació del sentit radica en l'oblit de la imatge, i la captació de la imatge radica en l'oblit de les paraules."

Wang Bi (226-249)

(citat per Anne Cheng a la seva monumental Histoire de la pensée chinoise (1997), traduïda al castellà per Anne-Hélène Suárez Girard).

Aquest és un text preciós perquè de forma molt sintètica estableix la relació entre tres elements o àmbits o nivells fonamentals. Hem fet servir el terme "imatge" seguint un títol de subapartat de la mateixa Anne Cheng, tot i que el text en sí fa servir el terme "figura", en referència als hexagrames de l'Yi Jing, ja que està comentant aquest text. Però l'ús del terme "imatge" permet ampliar l'horitzó i incloure en aquest nivell intermedi entre les paraules i el sentit les obres d'art (també podríem utilitzar en el seu lloc el terme "símbol" o el terme "icona").

No costa gaire veure que una pintura o una música juguen la funció que el text atribueix a la imatge. Entre altres coses, van més enllà de les paraules i apunten al sentit, sense que aquest es limiti o s'identifiqui amb la imatge.

Aquesta indicació de la interrelació entre aquests tres àmbits ens sembla molt encertada i fecunda.