Levític 19

Malèvitx 1913

És bonic veure la vigència de consideracions escrites fa més de 3.000 anys, que subratllen la continuïtat de la condició humana: continuem necessitant sentir el mateix que els nostres avantpassats. Ens costa tant, canviar, millorar, fer les coses com cal!

El text, una adaptació de Levític 19, 10-18, posa aquestes paraules en boca de Déu, donant-els-hi així la màxima força i dignitat, el més gran aval, mostrant-les com a principis inqüestionables. El text diu al segon verset del capítol "Sigueu sants, perquè jo, el vostre Déu, soc sant." Sant vol dir separat, altre, diferent, diferenciat, que actua de manera diversa al previsible, a l'habitual, a l'espontani en una línia de millorar-ho. Seguint aquestes directrius actuarem diferentment, millor, com cal. És com si se'ns digués: Sigueu diferents en positiu, que això queda màximament avalat, perquè el vostre Déu és diferent en positiu i us anima a ser diferents en positiu. Per això té sentit acabar la lectura d'aquests textos d'alta potència dient: "És paraula de Déu."


Quan segueu els sembrats, no arribeu fins a la partió del camp ni recolliu les espigolalles. I en la verema, igualment: no esgotimeu la vinya ni recolliu els grans que han caigut. Deixeu-ho per als pobres i els immigrants.

No robeu. No mentiu ni us comporteu falsament. No jureu en fals pel meu nom.

No exploteu el vostre proïsme ni li prengueu allò que és seu. No retingueu fins l'endemà la paga del jornaler. No insulteu un sord ni feu la traveta a un cec. Penseu que el vostre Déu ho veu tot.

En els judicis, no doneu sentències injustes. No sigueu parcials a favor dels pobres ni afalagueu els poderosos. Feu justícia a tothom. No aneu a escampar calúmnies entre els vostres parents. No us presenteu com a testimoni buscant la mort del vostre proïsme.

No coveu odi contra el vostre germà, però corregiu, si cal, el vostre proïsme; així no us fareu responsables del seu pecat. No sigueu venjatius ni guardeu rancúnia contra ningú. Estimeu els altres com a vosaltres mateixos.