Fama i anonimat

"Els que encarnen la divinitat són lliures i mai arriben a un carreró sense sortida. Els que deixen que el càlcul governi les seves vides, treballen àrduament sense aconseguir els seus propòsits. Les lleis rígides i els càstigs severs no són l'obra de grans dirigents; fustigar al cavall una vegada i una altra no és la manera de muntar per recórrer una llarga distància.

(...)

Governar una nació mitjançant l'astúcia és perjudicial per a ella; no governar una nació mitjançant l'astúcia és beneficiós per a la nació.

(...)

La grandesa i la riquesa són famoses; el que és famós és considerat noble i complet. La frugalitat i l'austeritat són anònimes; el que és anònim es considera humil i insignificant. L'abundància és famosa; el que és famós és honorat i afavorit. La pobresa és anònima; el que és anònim és menyspreat i considerat vergonyós. El masculí és famós; el que és famós és distingit. El femení és anònim; el que és anònim és amagat. L'abundància és famosa; al que és famós se li atorga una elevada condició. La mancança és anònima; al que és anònim se li atorga una humil condició. El que té mèrit té un nom; el que no té mèrit no té nom. Però el que té un nom ha nascut del que no té nom; el que no té nom és la mare del que té nom.

(...)

Els reis i els senyors són famosos per les seves obres, els orfes i els indigents no són famosos per les seves obres; per això, els savis es refereixen a si mateixos com a solitaris i pobres que tornen a les arrels. Compleixen el seu treball sense possessivitat, i així es considera beneficiosa la manca d'èxit i la manca de nom es considera adient."

Del Wenzi 10

(adaptació lliure de Raimon Ribera a partir de la traducció castellana d'Alfonso Colodrón de la traducció anglesa de Thomas Cleary)