Contradiccions

Twombly 1963

Quan va morir Lenin el 1924, Gorki va publicar un article en el que explica un fet, del que no precisa la data però que es pot situar entre 1917 i 1920. Gorki i Lenin van assistir a un concert de piano a casa de la ex-dona de l'escriptor, Yekaterina Pávlovna Peshkova, on el pianista Isai Dobrovein va interpretar la sonata para piano nº 23 de Beethoven, Appasssionata (hi ha qui diu que la sonata interpretada va ser la Patètica). En acabar l'audició, Lenin digué:

"Conec molt bé l'Appassionata i tot i això estaria disposat a tornar-la a sentir cada dia. És una música fantàstica, etèria. En sentir-la, amb orgull, potser amb certa ingenuïtat, penso: Veus! Les persones són capaces de produir aquestes meravelles!"

A continuació, va fer un gest de complicitat, va riure i va afegir tristament:

"Sovint soc incapaç d'escoltar música, em posa nerviós, em fa venir ganes d'acariciar els meus semblants i xiuxiuejar paraules dolces a les seves orelles per ser capaços de produir coses tan belles tot i l'abominable infern en el que estan vivint. No obstant això, avui en dia no es pot acariciar a ningú - ja que la gent el que farà és mossegar-te la mà; cal colpejar, sense pietat, encara que teòricament estem en contra de qualsevol tipus de violència. Uf, és, de fet, una tasca infernalment difícil..."

És difícil viure contradiccions com aquesta, saber quina és l'actitud correcte en temps així, saber què farà -o què ha de fer- algú amb sensibilitat en un determinat context polític, si no pot fer altra cosa o bé racionalitza pulsions violents... Què havia de fer Lenin? Aplicar una repressió implacable contra els enemics del seu projecte com va fer? Donar suport a la democràcia parlamentària tot i que això li suposava no assolir el poder i no aplicar la seva ideologia? Vist com van anar les coses, sembla que aquesta segona opció hauria estat més encertada, tot i el que podia suposar de prolongació del règim d'explotació vigent a Rússia, que també comportava una dosi difícil de quantificar de sofriment humà.

Potser l'escena descrita ajuda una mica a entendre, en tant que petita llavor, el desastre humà que va ser l'experiència política soviètica.