Pinzellades de colors

Per a la Mercè, que va néixer el 5 d'abril de 1952

Pinzellada gris


Les històries imperfectes
tenen, com a mínim, dues virtuts:
són reals
i porten a la humilitat.

Les històries imperfectes
són com les coses són,
limitades, parcials,
grisos que potser es deleixen
pel blanc o el negre,
però que haurien de tenir en compte
la bellesa de la intensitat del seu gris,
com el de les nuvolades abans de la tempesta,
de vegades travessades per intensos raigs de sol
que omplen el món de llum daurada.

Les històries imperfectes
no deixen lloc per a l'orgull,
per al vantar-se d'un mateix
i de la seva trajectòria,
que porta a rigideses sense fonament
i complaences fora de seny.

Les històries imperfectes
permeten tocar de peus a terra,
i veure el món
amb certa lucidesa.




Pinzellada verda


Vaig escriure fa molts anys
que el verd del teu jersei i el meu
es van donar la mà
en un començament d'estiu
- el del mític 1968 -
enmig dels prats de Campelles.

Els jerseis encara són a l'armari,
i potser podríem demanar
que ens els posin el dia que ens cremin,
i es facin cendra amb nosaltres.




Pinzellada taronja


El taronja de la teva samarreta
és com el dels bojacs del teu ram de núvia,
collits el mateix dia 30 de març de 1974
pel meu pare al jardí dels meus avis,
a Vilafranca, abans de pujar cap a Olèrdola.

Des de llavors, el taronja
ens és un color proper, estimat;
l'hem fet nostre.




Pinzellada vermella i blanca


Ets rosa d'abril, sí,
i rosa ben vermella,
portadora d'alegria,
bell signe de passió.

Ara et volten roses blanques,
massa roses blanques,
com la que un dia
collirem també nosaltres,
quan arribi el nostre temps;
"la rara rosa blanca",
en diu un dels nostres poetes més estimats,
abans de ser cridats - pel gran mut -
i perdre'ns pel camí que no té mai tornada.

Ets rosa primerenca,
de vegades pasqual,
de Rams el primer dia,
abans de les explosions acolorides
d'un Sant Jordi encara esplendorós
i una Mare de Déu de Montserrat
que corre el risc de ser oblidada.

Ets rosa roja, tenaç i patidora,
en lluita amb el teu cablejat,
molt capaç de repartir felicitat,
bona companya de tothora,
a ajudar sempre disposada;
i encara que això no s'hagi de dir ni de sentir,
perdre't em lliuraria a la desolació,
a deixar de ser jo, Mercè estimada.