Hua Hu Ching

"Tingues cura d'aquells que s'ho mereixen, i de la mateixa manera, tingues cura dels que no s'ho mereixen. Quan estens la teva virtut en totes direccions sense discriminació, els teus peus estan fermament plantats en el camí que porta a la divinitat."

"Els que desitgen encarnar la divinitat ho han d'abraçar tot. Això vol dir no tenir còlera ni resistència envers cap idea o cosa; l'acceptació és l'essència de la divinitat. Abraçar-ho tot també significa apartar-se de qualsevol concepte separador: home i dona, jo i l'altre, vida i mort. La divisió és contrària a la naturalesa de la divinitat. Renunciant a l'antagonisme i a la separació s'entra en la unitat harmoniosa de totes les coses."

"Apartar-se de la divinitat contamina l'esperit. La còlera, la resistència, el tancament en un mateix són maneres d'apartar-se. Només hi ha una manera de purificar-se d'aquestes contaminacions, que és practicar la virtut: oferir desinteressadament ajuda als altres, donar sense limitació el propi temps, capacitats i possessions, en tot moment i lloc en que es necessitin, sense cap prejudici pel que fa a la identitat de la persona necessitada. Si la teva disponibilitat a oferir benediccions és limitada, també ho serà la teva capacitat de rebre'n. Aquesta és la subtil manera de procedir de la divinitat."

"Els que vulguin assolir la unitat, han de practicar la virtut sense fer discriminacions. Han de dissoldre tota idea de dualitat: bo i dolent, bonic i lleig, alt i baix. Hauran de mantenir les seves ments lliures de qualsevol pensament que interfereixi la seva comprensió de l'univers com una unitat harmoniosa."

"Simplement sigues conscient de la unitat de les coses."

"Deixa de lluitar per ser admirat. Posa la teva estima en la divinitat. Viu d'acord amb ella, comparteix amb els altres els ensenyaments que hi porten, i quedaràs immergit en les benediccions que emanen d'ella."

"L'ego és com una mona saltant per la selva: totalment fascinada pel regne dels sentits, va d'un desig a un altre, d'un conflicte a un altre, d'una idea auto-centrada a una altra. Si l'amenaces, realment tem per la seva vida. Deixa marxar aquesta mona. Deixa marxar els sentits. Deixa marxar els desigs. Deixa marxar els conflictes. Deixa marxar les idees. Deixa marxar la ficció de la vida i de la mort. Queda't simplement al centre, observant. I llavors oblida que hi ets."

"Manté la teva vida lliure de divisions i discriminacions. Quan la teva ment és senzilla i està desaferrada i silenciosa, tot pot existir en harmonia i pots començar a percebre la veritat subtil."

"Pots dissoldre el teu ego? Pots abandonar la idea del jo i l'altre? Pots renunciar als conceptes d'home i dona, curt i llarg, vida i mort? Pots deixar marxar totes aquestes dualitats i acceptar la divinitat sense escepticisme ni pànic? Si ho pots fer, pots assolir el cor de la plena unitat."

"Estimar, odiar, tenir expectatives: tot això són aferraments. L'aferrament no permet el creixement del veritable ésser. L'ésser complet no està aferrat a res i pot relacionar-se amb qualsevol amb una actitud sense rigideses. Per això, la seva mateixa existència beneficia a totes les coses."

"Alguns ajuden els altres a rebre recompenses i admiració: això no té cap sentit. Alguns es cultiven a ells mateixos, en part per a servir als altres, i en part per a servir el seu propi orgull: en el millor dels casos, entendran la meitat de la veritat. Però els que es milloren a ells mateixos per servir al món, a aquests els hi serà revelada tota la veritat de l'univers."

"Qui pugui dissoldre la seva ment descobrirà de sobte la divinitat als seus peus i tindrà la claredat a les mans."

"La suprema veritat no pot expressar-se en paraules. Per això, el mestre suprem no té res a dir. Simplement, es dóna a ell mateix com a servei, i mai es preocupa."

"Vivint amb autenticitat incondicional, eradicant tota dualitat, celebrant la igualtat de les coses, cada un dels teus moments habitarà en la veritat."

"La consciència de la gran unitat t'allibera dels lligams de la ment, el temps i l'espai, per a volar lliurement a través de l'harmonia il·limitada de la divinitat."

"La plena saviesa implica una participació directa en cada moment: l'observador i l'observat es dissolen en la llum de la pura consciència, i no existeixen conceptes ni actituds mentals que puguin afeblir aquesta llum."

"No pensis que un ésser integral té l'ambició d'il·luminar als que no són conscients o d'elevar les persones mundanes al regne del diví. Per a ell no existeix jo i l'altre, i per això ningú a qui elevar; ni cel ni infern, i per tant cap destí. En conseqüència, la seva única preocupació és la seva pròpia autenticitat."

"És temptador considerar el cel vast i lluminós com el cos de la divinitat. Però això seria un error. Si identifiques la divinitat amb una forma particular, mai la veuràs."

"De la mateixa manera que la consciència elevada de la veritat subtil s'obté a través d'una conducta virtuosa i de les disciplines constants, també és mantinguda per mitjà d'elles."

“Les paraules mai poden portar en elles mateixes la bellesa d’un arbre; per entendre’l, l’has de veure amb els teus propis ulls. El llenguatge no pot copsar la melodia d’una cançó: per entendre-la l’has de sentir amb les teves pròpies oïdes. El mateix passa amb la divinitat: l’única forma d’entendre-la és experimentant-la directament. La veritat subtil de l’univers és inexpressable i impensable. Per això, els ensenyaments suprems són sense paraules.”

“No analitzis la divinitat. Esforça’t, en canvi, per viure-la: en silenci, sense divisió, amb tot el seu ésser harmoniós.”

“Els que viuen dins dels seu ego estan contínuament desconcertats: lluiten frenèticament per conèixer si les coses són grans o petites, si existeix o no un propòsit per a aplegar-se o dispersar-se, si l’univers és cec i mecànic o bé la creació divina d’un ésser conscient. En realitat, no existeixen fonaments per tenir creences o fer comentaris sobre aquestes coses. Al contrari, mira més enllà d’elles i discerniràs la veritat profunda, silenciosa i completa de la divinitat.”

“No es tracta que els qui conreen la seva plenitud no trobin dificultats a la vida. Es tracta que ells comprenen que les dificultats constitueixen el camí mateix cap a la immortalitat: afrontant-les amb calma i obertament, es desenvolupen i, evolucionant alegrement com a resposta a elles, es fan tan naturals, tan complets i tan eterns com la mateixa divinitat.”

“Si cas a buscar el Gran Creador, tornaràs amb les mans buides. L’origen de l’univers és en darrera instància incognoscible, un riu gran i invisible que flueix eternament a través d’una vall fèrtil. Silenciós i no creat, crea totes les coses.”

“Per arribar a l’incommovible, t’has de fer amic de la divinitat. Per assolir-ho, silencia el teu pensament. Deixa d’analitzar, dividir, fer distincions entre una cosa i una altra. Veu simplement el que ets dins de l’univers, i accepta totes les coses i tots els éssers com a part del teu cos infinit. Quan copses que el que li fas a un altre t’ho fas a tu mateix, has entès la gran veritat.”

“Si desitges assolir la unitat amb la divinitat, no et deixis atrapar en superficialitats espirituals. Al contrari, viu una vida tranquil·la i simple, lliure d’idees i conceptes. Troba la satisfacció en la pràctica de la virtut sense fer discriminacions, que és l’únic veritable poder. Donant als altres de manera generosa i anònima, irradiant llum pel món i il·luminant la teva pròpia foscor, la teva virtut es converteix en un santuari per a tu mateix i per a tots els éssers. Això és el que vull dir quan parlo d’encarnar la divinitat.”

“Desitges alliberar-te dels embolics mentals i emocionals i fer-te u amb la divinitat? Tens dos camins per fer-ho. El primer és el camí de l’acceptació. Afirma a cada un i cada cosa. Estén lliurement la teva bona voluntat i la teva virtut en qualsevol direcció, siguin quines siguin les circumstàncies. Accepta-ho tot de cor com a part de la unitat harmoniosa, i llavors començaràs a percebre-la. El segon és el camí del refús. Reconeix que tot el que veus i penses és una falsedat, una il·lusió, un vel sobre la veritat. Treu tots els vels i arribaràs a la unitat. Encara que aquests camins són totalment diferents, et portaran al mateix lloc: la consciència espontània de la gran unitat. Quan hi arribis, recorda: ja no cal lluitar per a mantenir la unitat. Tot el que has de fer és participar en ella.”

“Pensar i parlar sobre el camí complet no és el mateix que practicar-lo. Qui s’ha tornat mai en un bon genet parlant de cavalls? Si vols encarnar la divinitat, deixa d’enraonar i comença a practicar. Relaxa el teu cos i asserena els teus sentits. Fes tornar la teva ment a la seva claredat original. Oblida-ho tot sobre l’estar separat  dels altres i de la font divina.”

“Viu simplement i virtuosament, essent autèntic amb la teva naturalesa, sense dibuixar una ratlla entre el que és espiritual i el que no ho és.”

“Els que vulguin conèixer la veritat de l’univers, han de practicar les quatre virtuts cardinals. La primera és la reverència per tota vida;  aquesta es manifesta com a amor incondicional i respecte per a un mateix i per a tots els altres éssers. La segona és l'autenticitat natural; aquesta es manifesta com a honestedat, simplicitat i lleialtat. La tercera és la mansuetud; aquesta es manifesta com a bondat, consideració pels altres i sensibilitat envers la veritat espiritual. La quarta és actitud d’ajuda; aquesta es manifesta com a servei als altres sense expectativa de recompensa.”

“Qui pot fruir de la il·luminació i romandre indiferent als sofriments del món? Això no està en harmonia amb el camí complet. Només els que incrementen els seus serveis juntament amb la seva comprensió poden ser anomenats homes i dones de la divinitat.”

“L’ànsia d’il·luminació i d’immortalitat no és diferent de l’ànsia de riqueses materials. És egoista i dualista, i per tant un obstacle per a la veritable realització. Per això aquests estats no són mai assolits per aquells que els cobegen; en canvi, constitueixen la recompensa per a les persones virtuoses.”

“La llibertat espiritual i la unitat amb la divinitat no són dons concedits a l’atzar, sinó recompenses de la pròpia transformació i evolució conscients.”

“Si vols despertar tota la humanitat, desperta’t tu mateix. Si vols eliminar el sofriment del món, elimina tot el que és fosc en tu mateix. En veritat, el do més gran que tens per oferir és el de la teva pròpia transformació.”

“Quan la societat abusa de la intel·ligència analítica i ignora la saviesa global, els seus membres obliden els beneficis d’una vida senzilla i natural. Seduïts pels seus desigs, emocions i egos, es converteixen en esclaus d’exigències corporals, luxes, poder, religió desequilibrada i excuses psicològiques. Llavors comença el regnat de les desgràcies i de la confusió.”

“El camí complet s’absté del fanatisme conceptual, de la vida extravagant, dels aliments exòtics i de la música violent. Tot això pertorba la serenitat de la ment i obstrueix el desenvolupament espiritual. Renunciant al que està de moda i acceptant de cor el que és senzill, honest i virtuós, el camí complet et fa tornar a l’essència subtil de la vida. Adopta les seves pràctiques i et tornaràs com ell: honest, simple, veritable, virtuós, total.”

“Amb totes aquestes paraules, què s’ha dit? La veritat subtil pot ésser assenyalada amb paraules, però no pot ser continguda per elles. Pren el temps d’escoltar el que es diu sense paraules, d’obeir la llei massa subtil per a ser escrita, de venerar l’innombrable i d’acceptar de cor el que no té forma. Estima la teva vida. Confia en la divinitat.”

Tria i adaptació de la versió lliure que Brian Browne Walker va fer el 1992 de la traducció del text taoista Hua Hu Ching (que alguns consideren redactat al voltant de l‘any 300 o una mica més tard, en el marc de les discussions entre taoisme i buddhisme) feta pel mestre Ni Hua-Ching després de sortir de la Xina el 1976. La versió de Walker va ser traduïda al castellà per Alfonso Colodrón, i publicada per EDAF el 1995 a la col·lecció Arca de Sabiduría. Alguns neguen tot valor al Hua Hu Ching, però les formulacions que hem recollit, i que poden tenir bona part d'aportació de Brian Browne Walker, són prou suggerents.