Treball manual

Van Gogh 1882

"El treball manual té un sentit profund. En primer lloc, el té com a ascesi. La continuïtat i constància en el treball manté l'esperit tens i alerta i contribueix, a la curta i a la llarga, a la destrucció del desig. És una activitat que no ve regida directament pel desig.

El treball, i pot ser que aquesta sigui la seva principal virtut, si se sap fer, és un mitjà per a aturar la ment i el cor. És un mitjà per a aturar el monòleg continu de la ment i la roda constant del desig, el temor, la preocupació, etc.

Si teniu en compte la importància que té la quietud interior, valorareu el poder del treball per a aquietar l'individu i, fent servir l'expressió d'un mestre indi yaqui, per a "aturar el món". Només en el silenci de dins i de fora parla Déu.

En moltes ocasions el treball és un exercici d'humilitat, i la humilitat és la aniquilació de la importància del Jo, condició indispensable -sense la qual qualsevol esforç o acompliment interior s'autodestrueix- per a que es desvetlli en l'interior d'un mateix la presència silenciosa de Déu."

Marià Corbí, en el marc d'unes xerrades a monges publicades el març de 1979.