David 1820 |
De les virtuts importants per a la vida humana n'hi ha de freqüentment invocades: l'amor, l'alegria, l'esperança, la generositat, la fermesa... I n'hi ha una potser una mica més oblidada -no per res d'especial, perquè en esmentar-la tothom li dona una càlida benvinguda-, potser una mica menys evocada -qui sap si pel seu aire una mica més modest, més senzill, més humil-, potser una mica deixada de banda: la serenitat. Aquesta capacitat de mantenir la calma, la consciència, el control d'un mateix en tota circumstància, tant en temps d'èxits com en temps de fracassos, tant enmig de l'alegria com enmig del dolor, tant davant de la passió com davant de la buidor emocional.
La serenitat és la mare del gaudi veritable i de la veritable resistència. És la mare de la lucidesa i de la saviesa. És la mare del viure com cal. Valorem-la. Recuperem-la. No la confonguem amb la indiferència, la fredor o la distància. Treballem-nos a nosaltres mateixos per a poder fer-la present al nostre cor i gaudir dels seus fruits abundants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada