Ànima

Twombly 1959

L'ànima no existeix. Queda clar?

Establert això, podem passar a parlar de l'ànima en tant que meravellosa creació cultural humana. Val la pena fer com si l'ànima existís: val la pena viure com si l'ànima existís, val la pena relacionar-se amb els altres com si l'ànima existís.

Amb una matisació important respecte a les visions actualment predominants sobre l'ànima, com bé explica Harari a Homo Deus: no ha de ser quelcom exclusiu dels humans. Els animals també han de tenir ànima, inclosos els porquets tancats a les granges i els conills que corren pels camps. I les plantes, des del gran roure a la més petita de les herbes. Fins i tot les roques, els paisatges, poden tenir ànima.

Ànima d'aquesta que és una meravellosa creació cultural humana. Que no existeix, però que val la pena que actuem com si existís. Que no existeix, però que nosaltres podem fer operativa amb el nostre comportament.

Que tot pugui ser tractat com si tingués ànima és possible precisament pel fet que som nosaltres els que establim aquesta útil i benèfica ficció compartida, una ficció que opera positivament en la realitat.

No cal creure en l'existència objectiva de l'ànima per tractar les coses com si en tinguessin, per convenir entre nosaltres que en tenen, que en tenim, i actuar en conseqüència.