Sobre els valors

Klee 1931

El món dels valors és força complex. Una reflexió com la de si hi ha o no crisi de valors a la nostra societat pot generar opinions contraposades: des dels que la afirmen rotundament fins als que consideren que mai no hi ha hagut una situació social tan rica en valors com l’actual, vorejant la sobreabundància (Ramoneda, Dedeu). En aquest context, pot ser útil recordar, per un cantó, la importància de diferenciar valors descriptius (allò que constatem que la gent valora) i valors propositius (allò que considerem que la gent hauria de valorar); i, per un altre, la necessitat de definir bé i jerarquitzar els valors. 

Tot tenint present la tradicional i útil imatge de l’“escala de valors”, distingirem com a mínim entre el que es podrien considerar “valors a seques”, elements que orienten de fet les vides de les persones, i els “valors valuosos”, aquells que després de l’anàlisi, el debat i la reflexió avaluativa, segueixen essent considerats com a dignes d’orientar les vides de les persones i les dinàmiques de les societats. Aquest discerniment haurà de ser constant, tant per part de les persones pel que fa a la seva pròpia vida, com per part de les societats, les generacions, qualsevol col·lectiu que desitgi assumir un paper en l'esdevenir de la humanitzat. Als “valors valuosos” se’ls pot anomenar també “valors pròpiament humans”, “valors aspiració”, “valors ideals”, “valors horitzó” (tot i que tots els valors actuen de fet com un horitzó, però aquests ho fan com a un “horitzó digne de ser considerat com a horitzó”).

Podem, doncs, definir els valors valuosos (entre els quals hi ha les "virtuts" i els" grans valors") com aquells elements (idees, maneres de fer, hàbits, criteris, sentiments…) interioritzables (per la persona) i compartibles (no exclusius de cada persona) capaços de vertebrar (donar una estructura), orientar (donar sentit) i mobilitzar (generar acció) tant el pensament com el comportament (personal, organitzatiu, social) i que són considerats com a aspiracions personalment i col·lectivament constructives i dignes de ser assumides lliurement com a referents. Com és obvi, són aquestes darreres connotacions les que seran clau en el moment de jerarquitzar els valors.

Certament no hi ha una frontera tallant entre valors a seques i valors valuosos, denominacions especialment aplicables als dos extrems d’una gradació contínua. Però és important l’esforç de diferenciar-los, d’avaluar cada valor des d’aquest prisma. Si no, ens podem perdre en un mar indiferenciat de valors; això pot comportar desorientació i confusió, les quals poden portar a transitar per camins no encertats, indignes, degradants. Els “valors valuosos” són referents que orienten la vida en un sentit constructiu, humanitzador (ens fan més humans), i es mostren com a aspiracions nobles, meditades i lliures. Esdevenen idees-força, generadors d’acció, motivadors, en una perspectiva d’avenç, de maduració.

Els “valors valuosos” tenen una doble naturalesa. D’una banda, presenten un aspecte instrumental: a nivell personal donen sentit, orientació a la vida humana; i a nivell social enforteixen la cohesió social i orienten la dinàmica social (formarien part, doncs, del “capital social”). Però es presenten també com a dotats d’un valor en sí, un valor propi, més enllà de la seva utilitat. No apareixen com a mers instruments: a l'hora d'aproximar-se a ells, de prendre'ls en consideració, semblen tenir una significació per si mateixos; apareixen com a dignes de veneració, com a dotats d'una capacitat d'emanació de valuositat intrínseca. Això és una vivència, una experiència íntima difícil de descriure, però no per això menys real. Aquesta capacitat és la que permet a alguns viure'ls alhora com a portes, vies d'accés o manifestacions de quelcom que va més enllà dels valors mateixos, manifestacions d'una misteriosa experiència d'absolut que es presenta també com a significativa per se.

Els valors no són emocions, són conceptes construïts a partir de la experiència del món i que esdevenen orientadors del comportament qualitativament orientat (valgui la redundància...). Simplistament, podríem dir que les emocions se’ns imposen, no depenen de la nostra voluntat, mentre que els valors són opcions racionals i lliures, i depenen de la voluntat.

Segons els estoics, les emocions serien com el foc, com els corrents marins, com violentes tempestats, com forces penetrants que abaten el subjecte, que el fan explotar, el tallen, l'escorxen. Serien una mena de no-jo, som passius davant d'elles. Les emocions serien vistes com a moviments irracionals, forces irreflexives, cegues, que manegen a les persones sense estar vinculades a les maneres com aquestes perceben o conceben el món; seria millor no fiar-se de les emocions.

Cal, però, matisar aquesta distinció bàsica amb la consideració de la interrelació entre coneixements, emocions i valors. Sentim en funció del que sabem i del que valorem; valorem en funció del que sabem i el que sentim; i el que sentim i valorem orienta també la nostra recerca de coneixements, i acaba marcant el que sabem (teoria cognitiva-avaluadora de les emocions, que es mostren com a elements essencials de la intel·ligència humana i del raonament ètic; veure Martha C. Nussbaum Upheavals of Thought, 2001).

Nussbaum fa una distinció entre 1) emocions, 2) pulsions corporals (com ara la gana i la set; caldrà veure si el desig sexual pertany a aquest àmbit) i 3) estats d'ànim sense objecte (com la irritació o la depressió endògena). Per ella, les emocions bàsiques serien l'aflicció, la tristor; la por; l'amor/enamorament; la joia; l'esperança; la ira; la gratitud; l'odi; l'enveja; la gelosia; la compassió; la culpa. S'hi afegiran també la vergonya, el fàstic, la rancúnia, el ressentiment.

Els valors no són entitats transcendents preexistents a l’ésser humà, sinó que poden ser vistos com estructures mentals derivades de l'experiència (sigui pròpia o de conductes observades en altres), que al seu torn generen determinades estructures de comportament. Les estructures de comportament de “gama alta”, els “valors valuosos”, els "grans valors", han estat seleccionats, “decantats” per l’evolució i són aquells als que la humanitat reconeix una major capacitat de contribuir positivament al desenvolupament d'una vida digna.

Aquesta contribució la fan els valors de vegades per ells mateixos, aïlladament, de vegades formant conjunts que es complementen i equilibren; així, per exemple, la famosíssima tríada de la Il·lustració formada per llibertat, igualtat i fraternitat (el lema de la Revolució Francesa) presenta el seu potencial més gran i evita possibles desviacions si es tenen en compte els tres valors alhora i sense jerarquitzar-los. Incloure la fraternitat en el grup permet l’harmonització de llibertat i igualtat; sense la fraternitat és difícil que no prevalguin la llibertat o la igualtat. Només per amor es pot acceptar més igualtat en detriment d’una certa llibertat, o renunciar a certa igualtat per a respectar la llibertat.

L’home és alhora portador, hereu de valors (la tradició) i constructor de valors. I els valors es van “descobrint” i es van “construint” (en el que és potser una única experiència que es mostra amb ambdós rostres), tant a nivell personal como col·lectiu. La polaritat descobrir-construir no s’identifica simplement amb la de subjectiu-objectiu (“sembla que es descobreixin però en realitat es construeixen”) sinó que hi ha alguna cosa d’ambdues tant a nivell subjectiu com objectiu: sembla que es descobreixin i que es construeixin, i de fet es descobreixen (són donats per tradició, per educació, per contagi via exemplaritat) i es construeixen (depèn de la pròpia voluntat i esforç que aquestes estructures de comportament siguin potenciades en les persones i en les societats).


D’acord amb la definició proposada de “valors valuosos”, no considerarem com a tals dos àmbits que sovint s’inclouen en el terreny dels valors:

- Per un cantó, els aspectes relacionats amb la professionalitat (capacitat, formació/coneixements, habilitats i experiència pertinents per al desenvolupament competent d’una determinada tasca professional).

- Per un altre cantó, les condicions personals (intel·ligència, salut, força, enginy, habilitat, bona presència, bellesa, elegància, ambició, equilibri mental, bon maneig dels costums socials, etc.).


El paper dels valors en la vida humana és rellevant, important, central:

- els valors “ens fan éssers humans”, són la sal de la vida, donen sentit a l’existència, la seva pràctica és realitzadora, “omple”.

- són quelcom de venerable, de reverenciable, de respectable; els hem de cultivar, de protegir, n’hem de tenir cura.

- són alhora d’una gran potència i enormement fràgils, vaporosos, evanescents…

- només es manifesten en els nostres actes, els nostres gests, les nostres maneres de tractar-nos, de relacionar-nos.

- són subtils, i en canvi si desapareguessin quedaríem perduts, desorientats; ells ens il·luminen, indiquen el camí veritablement digne de ser seguit pels éssers humans.

- nosaltres som els “intermediaris”, i per tant els únics responsables de la seva existència o, si més no, de la seva manifestació. Això ens atorga dignitat (tenim l’honor de tenir la potestat de manifestar-los),· responsabilitat (de nosaltres depèn que es manifestin) i llibertat (podem manifestar-los o no, depèn de nosaltres).


Les virtuts són uns valors circumscrits a l'esfera del comportament (individual i col·lectiu, com quan es diu d’un poble que és molt alegre o molt treballador). Fan molt de bé a les vides de les persones i dels pobles, són dignes de ser potenciades i cultivades. Només els hi falta la capacitat de mobilització col·lectiva que caracteritza als grans valors, anant més enllà del perfeccionament del comportament (funció que els grans valors també tenen). I moltes virtuts estan vinculades a un gran valor, semblen manifestacions a nivell del comportament d'un gran valor.

Heus ací un llistat de les “virtuts simples”, aquelles que es poden indicar amb una sola paraula: Abnegació, Acceptació, Admiració, Afecte, Agraïment, Altruisme, Amabilitat, Amistat, Austeritat, Autenticitat, Benvolença, Calma, Claredat, Coherència, Col·laboració, Compassió, Comprensió, Concentració, Confiança, Consol, Constància, Contemplació, Contenció, Coratge, Cordialitat, Dedicació, Delicadesa, Dignitat, Diligència, Discreció, Disponibilitat, Docilitat, Dolcesa, Entusiasme, Equanimitat, Equitat, Esperança, Estabilitat, Fermesa, Fiabilitat, Fidelitat, Fortalesa, Generositat, Gratitud, Honestedat, Hospitalitat, Humilitat, Il·lusió, Innocència, Integritat, Interès, Introspecció, Joia, Laboriositat, Lleialtat, Meticulositat, Misericòrdia, Moderació, Modèstia, Naturalitat, Noblesa, Obediència, Ordre, Paciència, Perseverança, Pobresa, Prudència, Puresa, Quietud, Reconeixement, Reflexió, Resignació, Respecte, Responsabilitat, Rigor, Sensibilitat, Senzillesa, Serenitat, Simpatia, Simplicitat, Sinceritat, Solidaritat, Temprança, Tendresa, Transparència, Veracitat.


Cadascú estableix quins són per a ell els seus grans valors. Aquest és el meu llistat per ordre alfabètic: Amor, Bellesa, Bondat, Fraternitat, Igualtat, Justícia, Llibertat, Pau, Veritat. Aquests grans valors es presenten de vegades formant conjunts. En aquest cas, hi ha tres conjunts que sobresurten: el format per Bellesa, Bondat, Veritat i Amor, la ja esmentada tríada Llibertat, Igualtat, Fraternitat i la parella Justícia i Pau.


Els grans valors i les virtuts poden també aplegar-se en conjunts vinculats per semblança, una mena de “constel·lacions axiològiques”. Per exemple, a un nivell lligat bàsicament al comportament personal en l’acció col·lectiva, trobem un interessant conjunt de dotze constel·lacions:

1. La constel·lació de la integritat (que inclou valors com honestedat, transparència, sinceritat, veracitat, noblesa)

2. La constel·lació de la responsabilitat (merèixer confiança, fidelitat, fiabilitat, lleialtat, coherència)

3. La constel·lació de la disponibilitat (abnegació, dedicació, diligència, esforç, paciència, perseverança, constància)

4. La constel·lació de la col·laboració (solidaritat, treball en equip, tenir confiança)

5. La constel·lació de la disciplina (acceptació, obediència)

6. La constel·lació de l'atenció (interès, concentració)

7. La constel·lació de l’entusiasme (iniciativa, coratge)

8. La constel·lació de l'equitat (justícia)

9. La constel·lació de la comprensió (compassió, generositat, reconeixement, respecte)

10. La constel·lació de la serenitat (calma, quietud, reflexió, introspecció)

11. La constel·lació de la discreció (austeritat, moderació, senzillesa, simplicitat, humilitat, modèstia)

12. La constel·lació de la cordialitat (amabilitat, bondat, simpatia)