D'Ors al Prado V: Andrea del Sarto

V. Andrea del Sarto

Andrea del Sarto 1522 La Mare de Déu i el nen entre Sant Mateu i un àngel

Segons d'Ors, "aquí la gràcia s'insinua. (...) Del gravat hem passat a l'estampa. Aquesta coloració delicada inclou ja tot l'encanteri del miracle de Florència. Però les qualitats racionals de l'art no han fet encara cap concessió.

La composició s'articula en arquitectura perfecta. El dibuix, impecable. Per alguna cosa del Sarto és per a la llegenda Andrea senza errori. El color, una mena d'il·luminació, res més. No recorda ja la geometria d'Euclides, però sí l'Astronomia de Pitàgoras; en espera que Raffaello, de seguida, ens recordi la filosofia de Plató.

Mantegna és el pintor de la raó. Raffaello, el pintor de la intel·ligència. Ni tan pur com aquell, ni tan harmoniós com aquest, Andrea del Sarto passa davant dels nostres ulls com un artista meditabund."

(A l'edició de Tres horas en el Museo del Prado de 1940 d'Ors parla d'una obra de del Sarto titulada Asunto místico o bé La Virgen y San Juan. La il·lustració d'aquesta edició mostra, en canvi, la Sagrada Família de del Sarto, que es troba a Roma. Creiem que l'obra a la que es refereix d'Ors és la que hem inclòs, que sí que es troba al Prado i reflecteix bé les consideracions d'orsianes...)