La implacabilitat i la política

Tiziano 1556

Per ser un bon polític, cal poder ser implacable? Va la capacitat política associada a la capacitat de fredor, de destrucció, d’inhumanitat, de manca de pietat, de suficiència, de fer mal si cal (allò que s’anomena ser un tauró, o un “killer”)? Capacitat no vol dir ser-ho permanentment, sinó poder-ho ser “quan cal”.

Jo desitjaria que no hagués de ser així, que es pogués fer política sense el recurs a la implacabilitat. Però, què passa a la realitat? Sembla ser que aquesta concepció és la dominant, que els polítics consideren que per poder ser bons polítics han de poder ser implacables.

Potser la distinció s'ha d'aplicar una mica més enllà. Potser tot polític ha de poder ser implacable, i la diferència està entre aquells que quan ho han de fer ho fan a contracor, amb plena consciència de fer quelcom que seria millor no haver de fer, amb plena voluntat i convicció de fer tots els esforços possibles per mirar de minimitzar al màxim aquestes situacions, i que a més no troben cap mena de plaer ni satisfacció en fer-ho, i aquells que no compleixen aquests requisits i acaben fent servir la implacabilitat amb una certa facilitat i una certa satisfacció (pel que té de manifestació de la seva força, o pel que sigui), de vegades sense ni ser-ne gaire conscients.

Normalment la implacabilitat dels polítics no es nota, però en alguns moments algun gest, alguna mirada, alguna manera d’estar junts, alguna manera de comentar les coses, permet exterioritzar aquesta prepotència, deixa traslluir aquesta delectança del poder. Quan això passa et sents malament, sents una mena d'esgarrifança d'estar en mans de gent amb la implacabilitat no prou conscient i controlada.

(El que hem dit dels polítics ho podríem dir també dels directius d'empresa o de qualsevol mena d'organització. Les organitzacions generen situacions de poder, i llavors apareix la problemàtica de la implacabilitat (i com més piramidals són les organitzacions, més tendeix a acumular-se el poder en una reduïda zona superior; el poder es comporta com un gas menys dens que l'aire, que tira amunt i es concentra quan el recipient -i tota organització és un recipient- té un disseny que li permet o facilita fer-ho).