Aura

Redon 1903

"L'aura vindria a ser, doncs, el component metafísic característic de l'obra d'art autèntica, és a dir: dotada d'ànima. O d'aquella energia, d'aquella fosforescència, que l'espectador percep només en el directe i només davant una obra veritablement carregada de vida. D'una energia que, més enllà de l'ara i l'aquí, no deixa d'emetre, perdurable. No és això el que millor defineix l'obra viva que considerem clàssica? La que raja contínuament una significació que cada sensibilitat i cada temps llegeix de manera diversa, polisèmica.

Alarmat davant l'apologia del maquinisme, la velocitat i l'esperit bèl·lic glorificats pel futurisme, el moviment d'avantguarda que mantindrà tantes concomitàncies amb els feixismes, Walter Benjamin va advertir dels riscos d'un art cada vegada més desproveït d'aura, o més deshumanitzat, en temps de la cada dia més fàcil còpia mecànica de l'obra artística. A L'obra d'art en l'època de la seva reproductibilitat tècnica, Benjamin alertava davant del perill de la pèrdua d'autenticitat de l'obra d'art a causa d'una mercantilització incrementada per l'ampliació de les possibilitats tècniques de reproducció. Benjamin va morir ara fa setanta-cinc anys, a Portbou. Considerava l'obra d'art autènticament digna d'aquest nom com a portadora d'aura."

Oriol Pi de Cabanyes a La Vanguardia del 26.10.2015