Twombly 2011 |
"L'evangeli va capgirar totes les regles i valors socials. Diu, per exemple, que la veritat és en la debilitat i no en la força, que els últims seran els primers, que ser ric i intel·ligent és molt perillós... Per mi aquest tipus d'inversió radical dels valors és el centre de l'evangeli.
Aquestes veritats no estan fetes per ser compreses sinó perquè estiguem exposats a les seves radiacions.
(...)
Crec que [dir que hi ha més veritat entre els febles que entre els forts] és una frase que no està dita per ser compresa sinó sentida. És molt difícil d'entendre. Tinc la intuïció que ens hem de deixar impregnar per aquest misteri, perquè hi ha una veritat en aquestes paraules."
Emmanuel Carrère a La Vanguardia del 24.10.2015
Aquesta observació tan sintètica i precisa de Carrère em sembla fonamental, i la considero extensible a tota la simbologia religiosa (Déu inclòs, que no ha de ser comprès sinó sentit; la gràcia és rebre'n les radiacions...).
Ens esforcem a mirar de "comprendre" els símbols, quan no és això del que es tracta, sinó de tota una altra cosa: de sentir-los, d'exposar-nos a les seves radiacions (de tenir-los presents, de contemplar-los, de meditar-hi, de deixar-nos impregnar per ells...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada