Espriu: Quan fam d'ocells

Twombly 1982

"Quan fam d'ocells va davallant en cercle,
per escurar munts d'ossos fins al moll,
reprenc el pas, i per arcans se m'enduu
a l'opressió de vastituds de l'ombra.

No em desvio ni a dreta ni a esquerra,
però sento i pateixo les contràries veus iguals
dels decantats a totes dues bandes.
Els meus ulls miren rectes endavant,
fidels als preceptes del llibre.

El que ningú no pot anomenar
et creava en el principi del camí.
Eternament t'és donat el poder,
des d'aleshores, abans de la terra.
Esdevens des del prec port i domini
per sempre més, perfecta saviesa.

He pujat avui en un dels teus recers,
des d'on senyorejo llunyanies.
En la meva raó no tens cabuda,
perquè són closes les portes del meu sentiment.
Jo no demano res per mi, però vulgues,
en el destret, quan s'hi veuran perduts,
ajudar i consolar aquests teus servidors."


Salvador Espriu (1981)