Prioritats

En la nova etapa de la política catalana, cadascú ha de mirar de fer la seva contribució en funció de les seves capacitats i de la seva vocació, promovent allò que li sembli prioritari.

En aquest sentit, em sembla important impulsar les dues dimensions següents :

- Defensar i promoure la pluralitat i la transversalitat, la diversitat de posicions i la seva legitimitat i necessitat, ja que és un moment amb un considerable risc de polarització del país, en el que les posicions matisades, situades entre els dos extrems més contundents, poden ser fàcilment anorreades o considerades com a indignes d'existir (cal prendre clarament un dels dos partits, es dirà). Això s'ha de fer des de la sinceritat, no com a maniobra d'ocultació de posicions que es volen dissimular; des d’una postura de catalanitat plena, d'amor al país i a la seva cultura, que és més important que l'estatut polític que en un moment determinat s'estableixi (el qual és un instrument institucional al servei del país, i no al revés); i des d'una posició de respecte a les voluntats majoritàries (si una majoria clara vol la independència, cal donar suport lleial a la independència, tot i que la preferència personal d'estructuració institucional política pugui ser una altra, com és la confederació en el meu cas). Alhora, cal tenir en tot moment consciència de les limitacions (s'ha d'arribar fins a on es pugui raonablement arribar, des de la màxima fermesa, mobilització i resistència però sense recurs a la violència i al vessament de sang; hi ha molts camins per on menar un conflicte sense haver d'arribar a aquests límits).

- Subratllar i recordar la importància clau en moments com aquests de la qualitat del factor humà, de l’autenticitat dels nous lideratges, de la seva consistència ètica, de la seva integritat, de la seva fiabilitat. No n'hi ha prou amb líders molt brillants, molt intel·ligents; han de ser gent amb gruix personal, amb entitat, que siguin exemple i referent per al país. Gent oberta, sensible, flexible, comprensiva, capaç d'escoltar, amb una clara jerarquia de prioritats en la que les persones i la cultura estiguin pel damunt de les idees i les estructures. No es tracta de sacrificar les persones per la causa, sinó que la causa ha d'estar al servei de les persones; el que fem ho fem per promoure les persones, perquè la seva vida sigui més lliure i harmònica.