Steinbeck

John Steinbeck (1902-1968), Premi Nobel de Literatura de 1962, és el gran escriptor de la Califòrnia del segle XX. És un d'aquests autors capaços de convertir el més local en universal (com feia Fellini a Amarcord...).

Hem llegit amb gran plaer The Pastures of Heaven (1932), The Red Pony (1933), Tortilla Flat (1935), Of mice and men (1936), The Grapes of Wrath (1939), Cannery Row (1945), The Pearl (1947), East of Eden (1952), Sweet Thursday (1954), The winter of our discontent (1961)... Totes aquestes obres són petits monuments d'humanitat, de calidesa, de comprensió, de tendresa, de proximitat i simpatia per la condició humana.

East of Eden és un culebrot de 600 pàgines sobre la família Hamilton, la seva família materna, i uns veïns seus, els Trask. Un culebrot, sí, però ple de saviesa (la capacitat de Steinbeck d'inserir reflexions generals enmig d'una història concreta és admirable) i amb dos personatges que esdevenen inoblidables: el seu avi matern Samuel Hamilton, commovedorament descrit o recreat (si pogués triar com ser, m'agradaria ser com ell...) i un servent xinès dels Trask, en Lee (hauria de ser Li, però llavors els anglosaxons li dirien Lai, d'aquí aquesta cosa rara de tenir xinesos que es diuen Lee...). Dos personatges que t'arriben al cor. East of Eden té els seus alts i baixos, i potser la part final la va treballar menys que la inicial. No té la potència i genialitat novel·lística de The Grapes of Wrath, una veritable fita, però és d'aquelles novel·les que quan s'acaben et deixen un enyor. Com l'Anna Karènina de Tolstoi. Són obres i personatges que t'acompanyen.