Valors i acció

Es diu que la nostra cultura es caracteritza per l’absència d’un sistema de valors compartit. Es diu que això fa que per construir models de comportament haguem de recórrer com a fonament no a aquesta inexistent escala de valors compartida, sinó a la consciència de les conseqüències dels nostres actes (que sempre en tenen, vulguem o no vulguem). Es diu que això lliga amb la consideració que de fet ens marca més l’acció que fem que els valors que miren d’orientar-la, que l’acció té una certa autonomia respecte als valors que permet que sovint “s’avanci” o vagi una mica “per lliure” respecte als valors. Però, podem entendre les conseqüències de les nostres accions, podem esdevenir responsables d’aquestes conseqüències, sense un marc de referència axiològic que ens permeti avaluar-les? Com podem mesurar les conseqüències de les accions sense valors de referència? Podem dir que és més fàcil avaluar aquestes conseqüències que prendre consciència dels valors que es mouen? Es poden dissociar aquests dos moments? És cert que actualment els valors són poc operatius i poc clarificadors com a criteris per a l’acció? O bé que ho semblen? Es diu que això és així perquè actualment els valors són socialment controvertits, culturalment condicionats i sobrecarregats d’abstracció. És així o la nostra societat es refugia darrera d’aquestes consideracions per no haver de confrontar-se amb els valors, cosa sempre delicada, exigent i plena de conseqüències?

(notes redactades a partir de i aprofitant descaradament la primera part d'un interessant article de Josep M. Lozano, "El vincle oblidat entre CSR i Business Ethics: la responsabilitat de ser exemplar". Gràcies, Josep Maria!).