Gibran: Sorra i escuma

“Hom no pot assolir l'albada sense haver assolit el camí de la nit.” (p.98)

“La importància d’un home no rau en el que assoleix, ans en allò que ell voldria assolir.” (p.100)

“Dóna'm una oïda i jo et donaré una veu.” (p. 101)

“Encara que l’onada de paraules estigui sempre al damunt de nosaltres, la nostra pregonesa queda sempre en silenci.” (p. 105)

“Moltes doctrines són com una finestra de vidre. Al seu través veiem la veritat, però al mateix temps ens separa d’ella.” (p.105)

“Si cantes la bellesa, encara que estiguis sol al mig del desert, sempre tindràs una audiència.” (p.109)

“Quan assoliràs el cor de la vida trobaràs bellesa en totes les coses, fins i tot en els ulls que romanen cecs a la bellesa.” (p.112)

“Ets veritablement caritatiu quan dónes i, en el moment de donar, gires el rostre perquè no puguis veure el rostre del qui accepta el teu donatiu.” (p. 118)

“L’home que mereix més compassió és aquell que només somnia els diners.” (p. 128)

“L'home veritablement lliure és aquell que porta pacientment la càrrega de l'esclau.” (p. 129)

“La solitud és una tempesta silenciosa que esqueixa i fa caure totes les nostre branques mortes, però s'endinsa profundament al cor vivent de la terra viva.” (p. 130)

“L’home veritablement gran és aquell que no vol dominar els altres ni ser dominat per ningú.” (p. 134)

“La tolerància és un amor malalt amb la malaltia de l'orgull.” (p. 135)

“He après el silenci dels xerraires, la tolerància dels intolerants i la bondat dels dolents; és estrany, però, que em mostri ingrat amb aquests mestres.” (p. 136)

“Si només podeu veure el que la llum revela, i només podeu sentir el que el so anuncia, aleshores no hi veieu ni hi sentiu veritablement.” (p. 137)

“Un filòsof digué a un escombriaire del carrer: “Us compadeixo, la vostra tasca és molt dura i molt bruta.” I l’escombriaire digué: “Gràcies, senyor. Però digueu-me, quina és la vostra tasca?” I el filòsof respongué dient: “Estudiar la ment dels homes, llurs accions i llurs desigs.” Aleshores l’escombriaire continuà fent la seva tasca i digué amb un somriure: “Jo també us compadeixo.” (p. 141)

“Un veritable príncep és aquell que té el seu setial en el cor dels seus súbdits.” (p. 142)

“La Fe és un oasi en el cor que no serà mai assolit per la caravana del pensament.” (p. 146)

“Les tortugues saben més dels camins que no pas les llebres.” (p. 147)

"L'art és un pas de la naturalesa vers l'infinit." (p. 154)

Halil Gibran a Sorra i escuma