Nus de Schiele

Schiele 1910

"Els desconcertants nus d'Egon Schiele es debaten entre l'exhibicionisme i la disbauxa -l'extraviament eròtic de què parlava Plató- sense mostrar inquietud pel seu desabrigament afectat i agressiu alhora. Són cossos transformats en turmentats objectes de desig, que potser ens provoquen però que sobretot ens intriguen amb les seves actituds participatives. Un tiberi carnal, en efecte, però a la frontera indefinible del no res: viuen al dia, sense contrició ni retret.

(...)

Homes i dones nus i barrejats que entenen en nu humà com un arcà llenguatge del cos enèrgic i dissolvent. Un assalt a front obert al cànon idealista de la tradició clàssica de l'art, i una proposta extrema de veure el nu com la seqüència gestual necessària per calibrar la trama d'una antropologia sentimental envoltant: som com ens veiem o creiem que ens veiem.

(...)

A la Viena modernista i audaç del canvi de segle, les seves imatges insisteixen en la "violència natural" de la conducta humana i veuen al cos nu el mapa concret d'un territori inexplorat i amenaçador, camp de batalla de l'etern dilema entre passió i raó."

J. F, Yvars a La Vanguardia del 04.01.2015

Schiele 1910

Schiele 1911

Schiele 1911

Schiele 1913

Schiele 1914