Shemà, Israel!

“Escolta Israel, el Senyor és el teu Déu, el Senyor és l’Únic. L’estimaràs de tot cor, amb tota l’ànima, amb totes les teves forces. No adoraràs cap imatge.

Buscaràs el teu Déu, i si el busques de tot cor, amb totes les teves forces, el trobaràs. Déu és misericordiós.”

Aquesta és la primera part de la pregària fonamental de la tradició jueva. Molt probablement, Jesús de Natzaret la deia cada vespre i cada matí. I mirava de conformar la seva vida segons ella.

Aquest seria, doncs, un vincle molt fort entre jueus i cristians. I em sembla que els musulmans també s'hi reconeixerien.


El text de Deuteronomi 6, 4-9 d'on prové diu (traduint la transcripció al castellà de Mario Saban a la pàgina 103 del seu llibre "El judaísmo de Jesús"):

"Escolta, Israel, El Senyor és el nostre Déu (Adonai Eloheinú), el Senyor és Únic (Adonai Ejad). I estimaràs al Senyor el teu Déu amb tot el teu cor, amb tot el teu ésser i amb totes les teves forces. I aquestes paraules que jo et trameto avui, estaran sobre el teu cor; les repetiràs als teus fills, i parlaràs d'elles estant a casa teva, i anant pels camins, quan te'n vagis a dormir i quan et llevis, i les lligaràs com un senyal a la teva mà, i estaran com un recordatori davant dels teus ulls, i les escriuràs als muntants de casa teva, i a les teves portes."


La versió catalana de la Bíblia Interconfessional és:

"Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'Únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces. Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono. Inculca-les als teus fills; parla'n a casa i tot fent camí, quan te'n vagis al llit i quan et llevis. Lliga-te-les a la mà com un distintiu, porta-les com una marca entre els ulls. Escriu-les als muntants de la porta de casa teva i dels portals de la ciutat."