Vida i objecte

Rembrandt 1654

"Ni a Rembrandt ni a Shakespeare (per paradoxal que sigui tractant-se d'aquest) es busca, com a Dante i Miquel Àngel, a Goethe i Beethoven, "els grans objectes de la humanitat". El gran i el profund, el delicat i el commovedor de la mateixa vida humana en la seva intimitat i en la determinació que el destí li atorga, són els seus objectes. Ni Rembrandt ni Shakespeare s'enfronten al món sencer i a l'eternitat de les seves lleis i de la seva sort, tal com passa amb Dante i Goethe o com a través del reflex de la subjectivitat ho fan Miquel Àngel i Beethoven. La tasca amb la que conclouen les representacions artístiques de Rembrandt o de Shakespeare és la vida amb les seves particulars espècies de plenitud subjectiva, en la mesura en que dins d'aquesta plenitud s'hi troba el destí com a fonament de determinació. Però el fet que la vida es pugui instal·lar, per dir-ho així, més enllà de l'acte de ser viscuda i de la seva mobilitat i aprofundiment sentimental o voluntari, religiós o fatal - des del moment en que es constitueix en objecte i amb això en grans idees i totalitats supra-individuals per a les quals es viu - fa que les seves obres no l'expressin ni en forma de saber ni de passió o de necessitat.  Quan Dante s'esgota en l'inaudit anhel de copiar el plànol universal del més ençà i del més enllà, quan Goethe troba el sentit de la seva existència en assolir el Déu Natura, tant en la unitat com en el desmembrament de tot el que apareix, quan la Capella Sixtina i la tomba dels Mèdici, la Cinquena Simfonia i l'Appasionata delaten la il·limitada lluita per la llibertat i la llum, per la suprema elevació del terrenal  i per sobre del terrenal, la vida està aturada per la magnitud de l'objectiu. L'obra de Shakespeare i de Rembrandt es decideix per la magnitud i la profunditat, pel miracle de la individualitat i la bellesa de la vida que segueix essent fidel a sí mateixa. Però aquesta decisió no afebleix sinó que enforteix la seva potència, perquè ens envolta en la vida amb tot el destí, els esdeveniments i la intuïtivitat de les coses i les forces. I en la mesura que la vida és allí, en virtut d'ella mateixa i com l'absolut respecte a totes les seves relacions, es revela, tot i estar sotmesa a aquelles dades, amb una profunditat encara més àmplia i gran que quan se la domina."

Georg Simmel a Rembrandt (1916)