El deforme

"Al deforme Shu el mentó se li ficava endins de la panxa, les espatlles li pujaven més amunt que el cap, la columna vertebral li feia una gepa que s'enfilava cap al cel, els cinc òrgans els tenia acumulats al capdamunt del tors, i les cuixes li creixien des de la regió pròpia de les costelles. Cosint i rentant cobria els seus costos de vida; destriant arròs i purificant-lo guanyava prou per a l’aliment de deu boques. Si els superiors convocaven els soldats, el deforme brandava els braços per entre els homes; si els superiors tenien una tasca important a fer, el deforme, pel seu mal habitual, no rebia encàrrecs per al mèrit; i si els superiors donaven gra als pobres, ell en rebia tres sacs junt amb deu feixos de tronc. Aquest deforme, tot i amb el cos que tenia, era capaç de mantenir-se i de dur la seva vida al terme natural dels anys. Deu ser ben bé així, doncs, per als deformes en la virtut!"

Zhuangzi

(traducció de Ferran Berenguer)