Dolor espiritual

Pietro Nelli 1365

"Però ara em demanes com pots destruir aquest coneixement nu i aquesta sensació del teu propi ésser. Perquè per ventura penses que si fos destruït, tots els altres obstacles serien destruïts; i si penses així, en veritat penses bé. Però en això et responc i et dic que sense una plena gràcia especial donada lliurement per Déu i, sense una plena disponibilitat per part teva de rebre aquesta gràcia, aquest coneixement nu i aquesta sensació del teu ésser no poden ser destruïts de cap manera, i aquesta disponibilitat no és més que un dolor espiritual fort i profund.

Però en aquest dolor cal que tinguis discreció d'aquesta manera: has d'estar alerta, en el moment d'aquest dolor, de no forçar ni el teu cos ni el teu esperit amb brusquedat, sinó que has de seure totalment quiet com si estiguessis dormint, tot submergit i enfonsat en el dolor. Aquest és el veritable dolor; aquest és el perfecte dolor; i benaurat aquell qui pot obtenir aquest dolor. Cada ésser humà té un objecte de sofriment: però més especialment sent com a matèria de sofriment el fet de conèixer i sentir que ell és. Tots els altres dolors en comparança amb aquest són com si fossin jocs de penyores. Perquè li produeix dolor saber i sentir no només què és sinó que ell és. Aquest dolor, quan s'obté, neteja l'ànima, no només del pecat sinó també de la pena que ha merescut pel pecat; i també fa l'ànima capaç de rebre aquella joia que l'humà havia perdut pel coneixement i la sensació del seu ésser."

El Núvol de la Ignorància (s. XIV), del cap. 44

(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc, traducció d'Elisabet Abeyà)