Gratitud

Clyfford Still 1965

"Esperit de tots els dons i la gràcia,

no som desagraïts, no tota l'estona.

Sabem que la vida és un do preciós.

Tot i que de vegades sembli que la malgastem,

recordeu les maneres en què no ho fem:

Quan som feliços, accepteu la nostra alegria

com a gratitud per totes les oportunitats, les acceptades i les ignorades.

Quan estem trencats, accepteu les nostres llàgrimes i la nostra ira

com a gratitud per sentir profundament.

Quan ens acostem als altres, accepteu la nostra compassió

com a gratitud per la consciència i la compassió.

Quan escollim la solitud, accepteu el nostre silenci

com a gratitud per la profunditat d'esperit que busquem.

Quan actuem sense pensar, accepteu els nostres errors

com a gratitud per la llibertat que tenim a les nostres vides.

Quan fem el ximple, accepteu les nostres bestieses

com a gratitud per les lliçons que encara hem d'aprendre.

Quan compartim les nostres històries, accepteu la narració de les nostres vides

com a gratitud per la comunitat i la família.

Quan reverenciem, accepteu els nostres murmuris rituals

com a símbols de gratitud per tot el que representen."

L. Annie Foerster a For Praying Out Loud: Interfaith Prayers for Public Occasions (2003)

Text original:

"Spirit of all gifts and grace,

We are not ungrateful – not all the time.

We know that life is a precious gift.

Though we would appear at times to squander it,

remember the ways we do not:

When we are happy, accept our joy

as gratitude for allopportunities, accepted and ignored.

When we are broken, accept our tears and anger

as gratitude for feeling deeply.

When we reach out to others, accept our compassion

as gratitude for conscience and compassion.

When we choose solitude, accept our silence

as gratitude for the deepness of spirit we are seeking.

When we act thoughtlessly, accept our mistakes

as gratitude for the freedom we have in our lives.

When we act foolishly, accept our lapses

as gratitude for the lessons we have yet to learn.

When we share our stories, accept the telling of our lives

as gratitude for community and family.

When we worship, accept our ritual mumblings

as symbols of gratitude for all they represent."