Blake: Digueu-me

 

Blake 1795

"Digueu-me: què són nit i dia per aquell que vessa tristesa?

Digueu-me: què és un pensament, i de quina substància?

Què és una alegria i en quins jardins creixen les joies?

En quins rius llisquen, nedant, les tristeses? ¿I en quines muntanyes

fan onejar les ombres d'enuig? ¿En quines cases viuen els tristos,

embriacs d'oblidats sofriments, freds i sense esperança?

Digueu-me: ¿on van els pensaments oblidats, fins que els crides altra vegada?

On viuen les joies d'antany? On els amors d'altres dies?

Quan tindran nova vida i passarà la nit de l'oblit?

Si així fos, travessaria els temps i els espais més remots i duria

conhort a la tristesa d'avui i a la nit de sofrences."

William Blake (1757-1827)

(traducció de Marià Manent a "Poesia anglesa i nord-americana", Editorial Alpha, 1955)

Texto original (part del poema "Visions of the Daughters of Albion", 1793)

"Tell me what is the night or day to one o'erflowd with woe? 

Tell me what is a thought? of what substance is it made? 

Tell me what is a joy? in what gardens do joys grow? 

And in what rivers swim the sorrows? and upon what mountains 

Wave shadows of discontent? and in what houses dwell the wretched 

Drunken with woe, forgotten, and shut up from cold despair? 

"Tell me where dwell the thoughts, forgotten till thou call them forth? 

Tell me where dwell the joys of old! where the ancient loves? 

And when will they renew again the night of oblivion past? 

That I might traverse times spaces far remote and bring 

Comforts into a present sorrow and a night of pain." 

Pensament d'esquerres

Kupka 1946

"Per recuperar la seva força ideològica el pensament d'esquerres s'hauria de vincular a una filosofia dels valors i a una espiritualitat derivada d'una interpretació simbòlica de la religió. No sembla haver-hi indicis en aquest sentit. Llàstima."

(tuit d'en Rai de 18.10.2024)

Proses

Rembrandt 1627

"Així com la prosa, per exemple, de Tolstoi és com un riu que flueix net i clar i crea un cert univers harmònic, Dostoievski és torrent d'aigua bruta per tot arreu."

Josep Maria Ballarín a la revista El Ciervo n. 362-363, abril-maig de 1981

Magnífica frase sintètica de Mn. Ballarín.

Ell prefereix Dostoievski, perquè reflecteix millor la retorçada, desmesurada i contradictòria realitat de la condició humana, cosa que és certa.

Personalment prefereixo Tolstoi, perquè crec positiu que se'ns ofereixin mons harmònics que ens siguin referències positives, horitzons il·luminadors.

Esforç i consciència

Jawlensky 1934

"Digué el Mestre:

"Hi ha gent que pensa que els problemes es resolen a còpia d'esforç. Aquestes persones només aconsegueixen complicar-se la vida, i la dels altres.

Els problemes només es resolen amb la presa de consciència. De fet, quan hi ha consciència, no sorgeixen els problemes.""

Anthony de Mello a Uns moments per a l'absurd

Ni pels vius ni pels morts

"Les teves llàgrimes són per als qui estan més enllà de les llàgrimes, i les teves paraules, són paraules de saviesa? El savi no es lamenta pels vius, i no es lamenta pels que moren, ja que la vida i la mort són passatgeres."

Bhagavad Gita II, 11

Éssers que morim

Rembrandt 1642

"Un punt del futur, que fa en general de la vida una totalitat, justament en interrompre-la, resideix en tots els més profunds retrats de Rembrandt: la mort.

(...)

Em sembla que el moment de la mort, que està contingut en tot el que viu, és palpable en la imatge de l'ésser humà tal com va ser concebuda per Rembrandt; palpable d'una manera més enèrgica i dominant a la seva pintura que a qualsevol altre lloc.

(...)

Nosaltres, en créixer o marcir-nos, en l'alçada lluminosa de la vida o en l'ombra de les seves fondalades, som sempre éssers que morim."

Georg Simmel a Rembrandt (1916)