Recordatori

Un recordatori d'algunes idees que apareixen reiteradament en aquest blog pel que fa a les religions:

- Totes les religions han d'assumir la modernitat, s'han de reformular a partir de la modernitat. Totes. No fer-ho és quedar ancorats en el passat i no poder jugar un paper en el futur, o bé jugar-hi un paper negatiu, bloquejador. És una tasca ingent i dolorosa, però imprescindible per a garantir-ne la continuïtat.

- El que existeix com a tangible són les religions, amb les seves idees, imatges, rituals creats i madurats al llarg de segles. La religió, la religiositat, l'espiritualitat són útils abstraccions a partir de les diferents pràctiques religioses, que ens ajuden a reflexionar i entendre. Costa pensar una religiositat al marge de les religions. Costa pensar una espiritualitat no religiosa.

- No són útils les nocions d'intel·ligència espiritual i espiritualitat laica. L'espiritualitat no és una capacitat o facultat del nostre cervell; és un fenomen cultural, no biològic. La seva difusió va lligada a l'intent de pensar l'espiritualitat al marge de les religions.

- No hi ha espiritualitat sense referència a un àmbit transquotidià, transracional, vehiculat pel mite. Costa anar més enllà de la raó, cal el mite compartit i el grup que s'hi vincula per fer-ho possible. És difícil l'espiritualitat sense mite, i el mite sense grup humà que s'hi sent vinculat i així estableix un vincle comunitari.

- La religiositat no és un requisit obligatori per a la plena humanització. Es pot ser plenament humà sense ser religiós. La religiositat és un do gratuït que s'ofereix, una opció, una possibilitat, però no és imprescindible per viure a fons la condició humana.

- La religiositat és un repte a la condició humana. Una interpel·lació commocionadora, viscuda des de la llibertat. Una interpel·lació radical. És obrir-se a la divinitat, optar per la divinitat. És un cert salt al buit. I és millor fer-lo en companyia. Potser és imprescindible la companyia per fer-lo.

- Cadascú ha de trobar en les tradicions religioses aquells elements que li resulten significatius. És un esforç gratificant. Cal indagar, obrir-se. Però és entrar en uns mons plens de color i interès, i de riqueses a oferir.

- Cal fet compatibles raó i mite. El mite commociona el cor i condiciona el comportament, tot i la consciència de la seva condició simbòlica, de ser creat per la cultura dels humans. Cal anar més enllà de l'aversió implícita envers el mite de la nostra cultura. La ciència no destrueix el mite; el mite ha de respectar la ciència (o sigui, no contradir-la, no anar-hi en contra).

- El símbol obre, et fa anar més enllà d'ell mateix i de tu mateix. Cal estar disposat a indagar en la novetat per fruir-ne.

- El poder del símbol ve d'ell mateix, no de la nostra convicció de la seva realitat "objectiva". No sabrem mai perquè un símbol té poder, ni d'on li ve aquest poder; ens hem de limitar a constatar-lo.

- La tradició religiosa més present històricament a Catalunya és el cristianisme. Podem recuperar-ne la rellevància? Ho hem de fer?

- És l'Església catòlica un ajut o un obstacle per a aquesta recuperació? Quins són els grans reptes actuals de l'Església catalana?

- Cal diferenciar coneixement i creença, respectar les seves dinàmiques i evitar les confusions (Déu no el coneixem, hi creiem). La divinitat com a construcció simbòlica, no com a constatació objectiva, verificable.

- Cal treballar la complexa relació entre sensibilitat i experiència religiosa. Com volem ser sensibles a un "altre món" si no som sensibles ni a aquest? Alhora cal no confondre les emocions derivades de la sensibilitat envers aquest món amb l'experiència religiosa; cada cosa al seu lloc. Una bonica posta de sol és una bonica posta de sol, no una experiència religiosa, a no ser que en un determinat context ens faci anar més enllà de la nostra experiència habitual del món. Cal filar prim per diferenciar aquestes situacions, cal no confondre emoció amb religió.

- Cal veure la religiositat com una "ressonància". Alguna cosa dins del nostre cor (o la nostra ment) vibra, no sabem perquè, davant de determinades imatges, històries, gestos, propostes. No sabem l'origen d'aquesta vibració.

- Cal reprendre la relació entre art i religiositat. L'art és art, i no té perquè vincular-se a la religiositat. Però determinades propostes artístiques commouen religiosament el qui les contempla. I algunes obres d'art semblen respondre a un impuls desconegut que se situa més enllà de l'habitual.

- Cal evitar dos greus errors:

1) La incapacitat de renovació de les religions. Totes les religions estan temptades per esquivar la necessitat de renovar-se. Per por, per mandra, per incapacitat, pel que sigui. Però han d'evitar quedar encallades en la simple prolongació de les rutines tradicionals.

2) El menyspreu de les religions. Una societat que ignora o menysprea les religions és una societat immadura, superficial, atemorida. Si vol tenir gruix, haurà d'acceptar la interpel·lació de les religions.