 |
| Simone Martini 1317 |
a seguitar costei che ’n fuga è volta,
et de’ lacci d’Amor leggiera et sciolta
vola dinanzi al lento correr mio,
che quanto richiamando piú l’envio
per la secura strada, men m’ascolta:
né mi vale spronarlo, o dargli volta,
ch’Amor per sua natura il fa restio.
Et poi che ’l fren per forza a sé raccoglie,
i’ mi rimango in signoria di lui,
che mal mio grado a morte mi trasporta:
sol per venir al lauro onde si coglie
acerbo frutto, che le piaghe altrui
gustando afflige piú che non conforta."
Petrarca, Sonet VI
Versió catalana de Miquel Desclot (2003):
"Tant va el meu foll desig extraviat
de seguir la que en fuga està resolta,
i dels llaços d'Amor lleugera i solta
vola davant el córrer meu lassat,
que com més segur el meno, a crit alçat,
pel bon camí, més fa el sord, sense solta:
no em val esperonar-lo, o dar-li volta,
que Amor de natural el fa obstinat.
I quan el fre per força amb si recull,
jo resto a mercè seva, lliure a penes,
que ben a desgrat meu a mort em porta:
només per anar al llor on sols es cull
aspre fruit, que les llagues alienes
gustant més afligeix que no conforta."
Versió catalana d'Osvald Cardona (1955):
"Tan foll és el desig en la ventura
de perseguir la qui se'm va escapant
i els llaços de l'Amor trenca, i davant
del meu marxar calmós vola amb dretura,
que quan el freno més i a la segura
carrera jo el vull dur, no em creu; i tant
li fa si giro o vaig esperonant:
l'Amor, només, l'obstina i el detura.
Quan l'he frenat, amb força encara empeny;
té damunt meu la senyoria plena
i a contracor devers la mort em porta:
i sols fa cap al llor, que és on s'ateny
el fruit amarg, que la dolor aliena,
tastant-lo, afligeix més que no conforta."
Entrades
