Rouault 1923 |
"La porta on he trucat, de nit i dia,
mon pensament atreu.
Com el captaire que en la porteria
del monestir s'asseu,
jo m'he assegut enfront de l'ombra incerta,
de cara al mur sagrat,
i es mon viure esperar que em sia oberta
la porta on he trucat."
Joan Alcover, Proverbis (1918)
"Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren." Mateu 7, 7-8.
Això diu l'evangeli de Mateu. Amb forma de dita popular, és un consell, una instrucció, un manament, una invitació. Una invitació a una actitud activa, d'iniciativa: demaneu, cerqueu, truqueu. I una promesa de resposta, d'obtenció de resultats: us donaran, trobareu, us obriran (algunes traduccions opten per "se us obrirà").
Sabem que això no va així literalment: tantes i tantes peticions d'ajut acumulades al llarg de la història sense resultat, sense resposta positiva! Tants desigs expressats ardentment i que romandran insatisfets! Tants esforços de recerca que no han portat enlloc! Si això no va així literalment, doncs, com podem interpretar l'afirmació de Mateu de manera que resulti útil, operativa, significativa, plena de sentit? Perquè aquí hi ha la gràcia, el quid de la qüestió: no es tracta de dir "com que aquesta frase literalment no funciona, passo d'ella, la ignoro, en prescindeixo." La gràcia és buscar què ens pot voler dir la frase: no abandonar-la, sinó portar-la a un altre pla -el simbòlic- i esprémer-la, explotar-la, treure-li el suc que pugui portar a dins.
Una interpretació possible, seria: l'adopció d'una actitud activa val la pena, compensa, és satisfactòria. Cal posar l'èmfasi en el primer aspecte, cal demanar, cercar, trucar. I d'aquesta manera de relacionar-se amb el món en sorgiran resultats. No mecànicament, mercantilment: demano cinc, obtinc cinc. No estem fent comerç, estem parlant de coses més fondes, més significatives. Tu actua, pren la iniciativa, i veuràs com en relacionar-te així amb el món aquest s'obre, et parla, et compensa, t'ofereix les seves meravelles. Des de la passivitat, això no passa; el món roman tancat, gris, mut, inaccessible. Però tu demana, cerca, truca, sense preocupar-te per l'obtenció d'un resultat, d'una resposta immediata i tangible; i a la llarga el món s'obrirà i t'omplirà amb els seves riqueses.
Les meravelles i riqueses del món sempre hi són, però cal saber veure-les, trobar-les. Cal fer-s'hi sensible, i això només és possible amb aquesta actitud activa, amb ganes, amb desig, amb expectativa, amb esperances. Llavors el món respon, t'obre les seves portes. Però si no es truca, i de vegades cal trucar fins a tres vegades, com els mestres sufís feien amb els qui volien ser deixebles seus, aquestes no s'obren.
I quan s'obren tenim accés a l'esplendor de la realitat, a les meravelles del món, incloses les que portem a dins, nosaltres que som també una part, un producte, un fruit d'aquest món. Però fins i tot per accedir a aquestes riqueses interiors nostres, cal l'actitud activa, cal trucar, i les nostres mateixes portes s'obriran, ens obrirem a nosaltres mateixos i ens mostrarem el nostre fons esplèndid, tot i que pugui estar mig cobert per noses, obstacles, vels, els quals podrem anar apartant en la mesura que les portes s'hagin obert i nosaltres emprenguem aquesta tasca. I llavors les meravelles que ens envolten i les que portem a dins es faran un mateix tot, sense fronteres, i ens hi immergirem sense saber ja si som dins o fora.
Caldrà doncs demanar, cercar, trucar. Demanar i cercar són coses fàcils d'entendre, semblen prou accessibles. Trucar és més críptic, però potser per això també més intens, més ric en significat potencial. Què deu voler dir trucar? A quina porta hem de trucar? Com hem de trucar? Qui sentirà aquest truc i ens vindrà a obrir? La gràcia del símbol és anar explorant els seus múltiples significats, i mai l'esgotarem, sempre seran possibles noves explicacions, altres consideracions. Si aconseguim anar més enllà de la obvietat i sequedat del refús de la interpretació literal ("no hi ha portes ni ningú per a obrir-les"), llavors és possible descobrir quines portes hi ha, quina és la millor manera de trucar-hi, i qui ens les pot obrir. De vegades serem nosaltres mateixos, i de vegades ens trobarem amb que hi ha portes que nosaltres som incapaços d'obrir, però que sorprenentment s'obren, i llavors ens podrem preguntar com és que s'han obert, com s'han obert, qui pot ser que les hagi obert. I aquest qui prendrà el nom que li vulguem donar, el que trobem més escaient, el que ens sembli més adient per a l'experiència d'obertura de portes que haguem viscut. I potser ens hi podrem adreçar, i potser fins i tot li podrem parlar de tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada