Triangle emocional

Klee 1939

"Posem èmfasi en la importància dels pensaments i de la raó pagant un preu molt alt, el de no adonar-nos del que ens passa emocionalment. No tenim consciència de com les emocions afecten la salut física i mental. La majoria de nosaltres no sabem com lluitar de manera efectiva amb les emocions. En lloc d’això ens esforcem a intentar gestionar-les mitjançant l’evitació, i això és un error. Les emocions bloquejades causen estrès en la ment i al cos. Aquest estrès con­dueix, entre d’altres, a símptomes com la depressió, l’ansietat, els trastorns alimentaris, les autolesions, les addiccions, els trastorns de personalitat, l’agressivitat...

Es tracta d’assumir i gestionar les emocions, ­però per fer-ho hem de trobar la manera de reconèixer-les i validar-les, entendre què ens està passant. No serveix de res ni reprimir-les, ni expressar-les sense pensar-les primer. Hem d’arribar a sentir-nos còmodes i no espantats amb l’experiència de les nostres emocions; i hem de tenir l’habilitat de controlar els impulsos sense haver d’enterrar-los amb drogues legals i il·legals. Cal entendre que les emocions són forces biològiques i per tant no les podem aturar amb el poder del pensament. Les emocions són forces poderoses que, en un instant, s’apoderen de nosaltres i ens fan sentir coses, fer coses, i reaccionar de maneres que sovint són perjudicials. Però si les enterrem o anestesiem acabaran obrint-se pas.

Les emocions no són racionals, són programes de supervivència profundament integrats al cervell i no sotmesos al control conscient. Per treballar-les, proposo el triangle del canvi. Imaginem un triangle invertit: a les cantonades superiors tenim les emocions inhibitòries i les defenses, i a baix les ­emocions fonamentals. Les emocions fonamentals (pena, tristesa, por, ira, culpa, vergonya i excitació), detonades per esdeveniments dins o fora de la persona, pugen cap amunt per ser sentides, experimentades, reconegudes i expressades. Ens diuen què ­volem, què necessitem, què ens agrada i què no ens agrada. Les emocions inhibitòries, com l’ansietat, la vergonya i la culpa, són les que bloquegen les emocions fonamentals: no ploro perquè em fa vergonya. Són un mecanisme de seguretat per evitar que les emocions ens desbordin. Les defenses són la manera que té la ment de protegir-nos del dolor emocional i que ens sobrepassin els sentiments, però mantenir comportaments defensius requereix una energia que, altrament, podria estar disponible per a altres conductes vitals. Les emocions són com una onada: pugen, culminen i baixen. Si aquest moviment no té impediments ens sentim bé. Però si ens fa por patir i bloquegem l’emoció amb alcohol, un ansiolític o distrac­cions, la tensió i l’ansietat s’acumula i es distorsionen els nostres pensaments.

Tota la nostra vida gira al voltant d’aquest ­triangle. Les emocions són la brúixola per di­rigir-nos en el nostre camí i relacions. Si no hi tenim accés no sabem què és el que de debò estem necessitant en aquell moment. Cal sentir l’emoció al cos, perquè el propòsit de l’emoció és detonar una acció i preparar el nostre cos per a aquesta acció, i aquesta acció sempre és adaptativa. Cal intentar sempre saber en quina cantonada del triangle ens trobem i quines emocions hi ha sub­jacents. Seguint sempre la direcció de les agulles del rellotge, sense saltar-se cap cantonada.

Cal entendre que les emocions simplement són. Jutjar-se a si mateix no és útil. Creure que podem parar les emocions perquè no succeeixin és fals. En comptes d’això, cal endinsar-s’hi, conèixer què s'està experimentant."

Hilary Jacobs Hendel a La Contra d'Ima Sanchís a La Vanguardia del 31.12.2020