La creació del món

El llibre del Gènesi comença així: "Al començament Déu creà el cel i la terra. La terra era confosa i deserta i la tenebra cobria l'abisme, però l'esperit de Déu aletejava damunt les aigües.

Déu digué: Sigui la llum. I la llum fou. Déu veié que la llum era bona. Déu destrià la llum de la tenebra. Déu anomenà la llum dia i la tenebra nit. Hi hagué un vespre i hi hagué un matí: dia primer.

Déu digué: Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, que separi les aigües de les aigües. Déu va fer el firmament i separà les aigües de sota el firmament de les aigües de sobre el firmament. I així fou. Déu anomenà el firmament cel. Hi hagué un vespre i hi hagué un matí: dia segon.

Déu digué: Que les aigües de sota el cel s'apleguin en un lloc i aparegui la part eixuta. I així fou. Déu anomenà la part eixuta terra, i mars l'aplec de les aigües. Déu veié que això era bo. Aleshores Déu digué: Que la terra doni herba verda que faci llavor, i arbres que damunt la terra llevin fruit amb llavor dintre seu segons la seva mena. I així fou. La terra produí verd, herba que escampa llavor segons la seva mena. Déu veié que era bo. Hi hagué un vespre i hi hagué un matí: dia tercer.

Déu digué: Que hi hagi llumeners al firmament del cel, que separin el dia i la nit, i facin de senyals per a les festes i els dies i els anys. Que facin de lluminària al firmament del cel, per a il·luminar la terra. I així fou. Déu va fer els dos grans llumeners: el llumener major perquè regís el dia, i el llumener menor perquè regís la nit; i també els estels. Déu els posà al firmament del cel perquè il·luminessin la terra i regissin el dia i la nit, i perquè separessin la llum de la tenebra. Déu veié que tot això era bo. Hi hagué un vespre i hi hagué un matí: dia quart.

Déu digué: Que pul·lulin per les aigües bellugadissos éssers vivents, i que damunt la terra volin ocells per tot el firmament del cel. Déu creà els monstres marins i tots els animals que viuen i es mouen dins les aigües, segons la seva mena; i tot ocell alat segons la seva mena. Déu veié que tot això era bo. Aleshores Déu els beneí dient: Creixeu i multipliqueu-vos i ompliu les aigües de les mars, i que els ocells es multipliquin damunt la terra. Hi hagué un vespre i hi hagué un matí: dia cinquè.

Déu digué: Que la terra produeixi éssers vivents segons la seva mena: bestiar, rèptils i animals feréstecs segons la seva mena. I així fou. Déu va fer els animals feréstecs de la terra segons la seva mena, el bestiar segons la seva mena, i tots els rèptils de la terra segons la seva mena. Déu veié que tot això era bo.

Aleshores Déu digué: Fem l'home a imatge nostra, segons semblança nostra, i que senyoregi sobre els peixos de la mar, sobre els ocells del cel, sobre el bestiar, sobre tots els animals feréstecs, i sobre tots els rèptils que s'arrosseguen per la terra.

Déu creà l'home a imatge seva, a imatge de Déu el creà: els creà home i dona.

Déu els beneí, dient-los: Engendreu i multipliqueu-vos i ompliu la terra i senyoregeu-la, i domineu els peixos de la mar, els ocells del cel, i tots els rèptils que s'arrosseguen per la terra. Déu digué: Us dono totes les plantes que granen arreu de la terra, i tots els arbres que lleven fruit amb llavor, perquè us serveixin de nodriment. A tots els animals feréstecs, a tots els ocells del cel, i a tots els éssers que viuen i s'arrosseguen per terra, els dono l'herba verda per nodriment. I així fou. Déu veié tot el que havia fet, i heus aquí que era molt bo. Hi hagué un vespre i hi hagué un matí: dia sisè.

Quedaren, doncs, acabats el cel i la terra i tot llur estol. El dia setè Déu cessà en la seva obra, i en aquest dia setè reposà de l'obra que havia fet. Déu beneí el dia setè i el santificà, perquè en ell havia reposat de tota l'obra de la Creació."

És una descripció bonica, poètica (i prou acurada pels coneixements disponibles quan es genera aquesta narració mítica). Però el que més crida l'atenció és que repeteix set vegades que allò que s'estava creant “era bo”: el text és alhora descripció i avaluació. Ens mostra una determinada manera -positiva- de mirar-se el món.

La nostra visió científica actual és molt més acurada, però deixa de banda aquesta dimensió valorativa. Un resum molt elemental en podria ser el següent:

"Fa uns 13.810 milions d'anys: gran explosió (big bang). En una milionèsima de segon l'univers es va fer gran com el nostre sistema solar... Un segon després del big bang es van formar protons i electrons. Al cap de tres minuts el refredament (relatiu...) permetia la formació de neutrons i la de nuclis d'hidrogen i d'heli.

Els primers 380.000 anys després del big bang, l'univers va estar a les fosques. Les seves dimensions s'incrementaven enormement, però no es veia res, la llum no existia, no hi havia fotons. En aquests primers temps del cosmos la temperatura era molt alta, l'univers era una mena de sopa densa de protons, electrons i fotons a uns 2.700 graus centígrads. No va ser fins al cap d'aquests 380.000 anys que l'univers s'havia refredat prou com perquè els protons i electrons s'unissin formant àtoms (amb un nucli 10.000 vegades més petit que el conjunt!), i els fotons (la llum) van quedar lliures.

Al cap d'un milió d'anys del big bang apareixen estels i galàxies (de les quals n'hi ha uns 100.000 milions a l'univers). Al si dels estels es formen àtoms de carboni, ferro i altres elements. Quan els estels exploten, els àtoms s'escampen.

Fa uns 5.000 milions d'anys es forma el nostre sistema solar, al si de la galàxia Via Làctia. Fa uns 4.700 milions d'anys es forma la Terra. Fa uns 4.500 milions d'anys es forma la Lluna (després de l'impacte a la Terra d'un gran meteorit, d'una dimensió equivalent al 10% de la Terra, i de passar 100 milions d'anys amb la Terra voltada per una anella tipus Saturn...).

Fa 3.800 milions d'anys la Terra és una bola incandescent, amb una crosta de silici i molts volcans i rius de lava. Es forma una pre-atmosfera; plou durant 100 milions d'anys i es va refredant la superfície.

Fa entre 3.500 i 3.000 milions d'anys apareix la vida a la Terra. Entre -3.500 milions i -600 milions d'anys (llarg període poc conegut) apareixen algues blaves unicel·lulars, i després algues verdes pluricel·lulars; es forma l'atmosfera. Una hipòtesi planteja que fa uns 650 milions d'anys (uns diuen fa 716 milions d' anys , altres 635 milions , i altres que hi poden haver hagut dues o tres glaciacions en aquest període entre fa 800 i 550 milions d'anys), probablement a causa d'una pertorbació de l'òrbita de la Terra, la quantitat de CO2 de l'atmosfera va disminuir i la Terra va perdre capacitat de retenir el calor del sol, iniciant-se una enorme glaciació que durarà 25 milions d'anys (altres parlen de 10 milions d'anys ) en els quals la terra serà com una immensa " bola de neu", amb una capa de gel de quilòmetres de gruix (encara que es discuteix si el gel va cobrir la totalitat de la superfície terrestre o només la major part d'ella). Formes elementals de vida (algues fotosintètiques) sobreviuran aquest període, que acabarà quan un conjunt de grans erupcions volcàniques recarreguin de CO2 l'atmosfera i permetin un efecte hivernacle que fondrà el gel existent (un ràpid procés que hauria fins i tot haver-se pogut produir en un període tan breu com mil anys). En aquest procés de fusió s'alliberarà també a l'atmosfera una gran quantitat d'oxigen, procedent de processos químics en el gel que van donar lloc a aigua oxigenada, oxigen que aconseguirà assolir nivells de l'ordre del 20% de l'atmosfera, donant peu a l'eclosió de vida pluricel·lular i l'aparició de grans éssers vius (explosió càmbrica) que es produeix en els darrers 600 milions d'anys.

Entre -600 i -225 hi ha un únic continent, Pangea, que cap a -200 es trenca en dos (Lauràsia i Gondwana); cap a -145 es generen les grans masses continentals actuals, que es van movent i aquests moviments van alterant el clima.

Cap a -500 milions hi ha musclos, calamars i peixos. Cap a -488 hi ha la primera extinció massiva d'espècies. Cap a -470 les plantes han generat prou oxigen com perquè aquest representi el 13% de l'atmosfera, i es poden produir ja incendis naturals (el foc pot aparèixer a la superfície de la Terra). Cap a -450 apareixen els vegetals terrestres. Cap a -444 hi ha dues extincions més, separades per un milió d'anys. Cap a -400 apareixen els amfibis i els insectes. Cap a -360 una altra extinció massiva que dura tres milions d'anys s'emporta el 70% de les espècies. El -251,4 hi ha la gran extinció permiana, la més gran que hi ha hagut a la Terra, que eliminà el 95% de les espècies marines i el 70% de les terrestres. Cap a -250 apareixen els pins i els dinosaures. Cap a -200 hi ha una altra extinció en massa; després apareixen les plantes amb flors i els mamífers elementals. Cap a -150 apareixen els ocells.

Fa 65,5 milions d'anys hi va haver la darrera gran extinció en massa, que eliminà el 50% de les espècies i posà fi al domini dels dinosaures, permetent l'expansió dels mamífers. Uns petits mamífers pugen als arbres buscant els insectes: és als arbres que la selecció natural acabarà portant a la mà prènsil, la visió estereoscòpica i la visió en color. Entre -56 i -39 els mamífers experimenten una gran expansió; apareixen les balenes i els ratpenats, i al final del període tenim ja camells, porcs, vaques, cabres i ovelles. Cap a -25 apareixen als arbres els primats homínids. Cap a -7,5 uns primats homínids baixen dels arbres, i es produeix un creixement del cervell i l'aparició de la parla. Cap a -5 milions hi ha primats erts (que caminen drets), amb cervells de 500 cc. Cap a -2 milions, australopitecs, amb cervells de 750 cc. Cap a -1,7, humans amb cervells de 1.000 cc.; durant un milió d'anys el cervell no creix (senyal de bona adaptació al medi).

Fa uns 400.000 anys els humans aprenen a controlar el foc. Fa uns 230.000 anys apareix a Europa l'home de Neandertal, amb 1.500 cc. de cervell; s'extingeix fa uns 28.000 anys. Fa uns 200.000 anys (potser abans i tot), a l'Àfrica apareix l'homo sapiens, que arriba a Europa fa uns 40.000 anys; som nosaltres, amb els nostres 1.400 cc. de cervell però distribuïts diferentment que el Neandertal. Fa uns 10.000 anys aprenem a cultivar la terra i a tenir bestiar (abans els humans érem caçadors - recol·lectors)."

Invalida la descripció científica la que fa el llibre del Gènesi? No, ja que es mouen a nivells diferents, complementaris. Pertanyen a dos àmbits de reflexió dotats cada un amb la seva pròpia funció.

Cal ignorar la descripció científica considerant que la veritat és al Gènesi, en tant que part de la Bíblia, considerada com a dipòsit de la veritat? De cap manera. Aquest és l'error del fonamentalisme literalista, que porta a una absurda i insostenible manera de relacionar-se amb la cultura.

Cal abandonar el text del Gènesi a causa de la descripció científica que tenim actualment? No, seria un greu error que ens empobriria. El que diu el Gènesi continua tenint sentit, gràcia i valor.