Eficàcia social

Sam Francis 1962

"D'altra banda, fins ara, el corrent marxista, el freudià o l'estructuralista ens oferien una suposada superació de la distància que hi ha sempre entre fet i dret, entre allò lògic i allò fàctic, entre allò circumstancial i allò necessari, entre els esdeveniments dispersos i la concepció històrica coherent. Cap d'aquestes teories funciona ni rendeix ja com abans. El que donava eficàcia social a aquests discursos, el que els feia socialment útils i generava el seu mercat, era la funció mitològica que complien de donar sentit a les coses, de permetre a la gent "saber a qué atenerse" com deia Ortega. En fer-ho cobrien unes necessitats, oferien satisfaccions i generaven complicitats."

Xavier Rubert de Ventós a L'art de mirar-se el melic a Catalunya de Xavier Febrés (1982)