diumenge, 20 de setembre del 2020

Atributs de Déu




Gerhard Richter 1973


Tres dels grans atributs divins de la tradició cristiana poden ser rellegits en clau simbòlica. Des d'una perspectiva literal, l'omnipresència, l'omnisciència i l'omnipotència divines poden ser difícils d'entendre: un ésser que tot ho pot, que tot ho sap, que és a tot arreu... Però altres interpretacions són possibles.

L'omnipresència ens pot dir que utilitzant el símbol diví podem veure tota la realitat transformada, veure-la amb uns altres ulls, d'una altra manera, nova: podem veure-la tota ella com a manifestació de la divinitat, que és el mateix que dir que trobem a Déu present per tot arreu, mirem on mirem, anem on anem; percebem la realitat, la captem, de manera diferent, i tota ella se'ns mostra llavors radiant, lluminosa, fulgurant, resplendent, plena, donadora de sentit: tota la realitat està amarada de divinitat, tota pot ser llegida com a creació divina, tota pot ser vista com a emanació de Déu.

L'omnisciència ens podrà dir que el símbol diví ens pot ajudar a penetrar fins el més petit, íntim i amagat racó del nostre cor, que ell ens pot ajudar a conèixer a fons tot el nostre ésser, tot allò que som, conscient i inconscient: no és saber-ho tot del món, sinó de nosaltres mateixos; i aquesta capacitat d'autoconeixement és el fonament per conèixer encertadament tota la realitat i per tractar-la i tractar-nos a nosaltres mateixos adientment.

L'omnipotència ens podrà dir que llegint la vida en clau de divinitat s'obre la porta a superar tota mena d'obstacle per arribar a la realització de l'ésser humà, que aquest símbol té una immensa capacitat de destrucció de bloqueigs i barreres, que tota dificultat pot ser superada. Res pot ser obstacle definitiu per a trobar un camí vital de plenitud: la força d'aquest símbol va més enllà de tot impediment.