Calidesa

Rothko 1968

Certament el cosmos, amb els seus 13.800 milions d'anys d'edat, és espectacular, immens, magnífic, esplendorós, meravellós.

Però és implacable. No té cor ni propòsit. Avança cegament, regit per les seves potentíssimes lleis amb uns quants tocs d'atzar. I la seva dinàmica sense aturador és d'una expansió que tendeix a la fredor total. Sembla com si la seva gran aspiració fossin els 273,15 graus sota zero, el zero absolut, el fred absolut...

I llavors els humans, un de tants casuals i evanescents productes de la dinàmica còsmica -el cosmos no existeix per tal que els humans existim, per molt que ens agradaria que així fos-  quedem esmaperduts davant de tanta fredor i cerquem com podem la calidesa, el seu únic contrapunt. La calidesa esdevé el nostre nord, el nostre objectiu, la tasca que orienta la nostra acció.

I on la trobem, o més aviat on la construïm, la calidesa? Com a mínim en tres grans àmbits:

1) En les relacions personals acollidores, oferidores de calidesa. L'amistat i l'amor. La gentilesa, l'amabilitat, el bon tracte, la simpatia. Cal fugir de les relacions personals presidides per la fredor, l'interès, la manipulació.

2) En les estructures socials acollidores, que ofereixen una mica de seguretat a la gent. No només els serveis socials o les ONG han d'assumir aquesta funció. Totes les estructures socials haurien de mirar d'oferir aixopluc, un racó de repòs, un horitzó estable. També les empreses haurien d'orientar-se per la calidesa, tant envers els empleats com els clients i subministradors. Cal fugir de les estructures socials fredes, sense ànima, només guiades per l'eficàcia, per la funcionalitat (aquí hi ha una paradoxa: com la política, tan freda, pot tenir com a aspiració la creació de societats acollidores? O només té aquesta aspiració perquè la gent, que necessita calidesa, la voti, li atorgui el poder, que és el seu veritable propòsit, la finalitat última? Si és així, ens trobem en un escenari d'hipocresia que té greus conseqüències. Potser sempre ha estat així, i així ens ha anat...).

3) En els mites, símbols i obres d'art que ofereixen calidesa, positivitat, sentit, propòsit. Aquí se situen les narracions religioses, com ara la de la creació en sis dies, la gràcia de la qual és avaluar positivament el que existeix, cosa que la ciència no pot fer. I les obres d'art davant les quals, no saps perquè, et sents viu, joiós, ple d'entusiasme. Llavors, la vida somriu i el cor s'escalfa.

Els humans no només construïm calidesa. També la ciència, el coneixement racional, és implacable i freda. També el poder, i sobretot el poder polític, és implacable i fred. I també el cor d'alguns humans és implacable i fred, capaç de crueltat. Però els humans podem construir calidesa. I proposar-se ser constructor de calidesa és tot un "programa de vida": construir relacions personals càlides, construir estructures socials càlides, promoure símbols i obres d'art càlids...

Aquesta tensió entre fredor i calidesa és un dels grans temes de la condició humana.