L'esfera altra

De Staël 1951

"Hi ha una esfera "altra", és a dir una esfera incommensurable amb l'empiria [el món empíric]: una esfera on, per exemple, no té sentit dictaminar si el que allí hi ha és o no és "persona".

Aquesta esfera no és un pur sentiment que s'hagi d'entendre des de l'empiria (és a dir, un producte de les meves necessitats sentimentals) sinó que té "realitat" independentment de mi, ja que se m'imposa contra la meva voluntat, i tracta imperiosament de conduir la meva vida (...).

La "realitat" d'aquesta esfera misteriosa, que normalment només es manifesta "imperant-me", en algunes rares i afortunades ocasions es manifesta amb tot el seu esplendor (...); això passa poques vegades, però l'experiència recollida a la història de les religions mostra que si ests fidel això es fa cada vegada més freqüent; per dir-ho d'una altra manera, l'"imperar-te des de la foscor" cada vegada es va traient més vels, se't va fent llum, fins a manifestar-se com el teu aliment i la companyia que t'omple: es pot arribar a "tocar" cada vegada més la seva "realitat" (la seva iniciativa... i qui sap què! - només ho sap qui hi arriba -).

(...)

La història de les religions ens mostra que si hom és fidel a Déu, l'esfera "altra" no sols "t'impera" i a més a més de vegades se't revela esplendent (com "la" Bellesa, etc.) sinó que cada vegada l'"imperatiu fosc" que ella és se't va fent més familiar, els ulls se t'hi van acostumant, i ho vas descobrint com un món inefable i ple de meravelles (cada vegada més "realment real"). Aquestes meravelles s'expressen amb les úniques paraules que es tenen, les tretes del món quotidià: es parla de Pare, de resurrecció, etc. Però aquestes paraules serien mal enteses si no fóssim conscients que volen indicar quelcom que només es pot saber què és si ho tastes personalment, si t'endinses personalment en el món misteriós de l'esfera "altra" i "t'ho trobes".

(...)

"Trobar-se amb la Bellesa" és quelcom que cal cultivar, de manera que en humil fidelitat aquesta esfera "altra" creixi i creixi fins a presentar-se amb tot el seu esplendor, adquirint densitat, "realitat". A tots els que creuen perdre la fe, se'ls hauria de dir que han fet bé de deixar de creure en aquest Déu "omnipotent", i que ha estat una sort per a ells que això els hagi obligat a madurar fins arribar a l'amor desinteressat a tota cosa; però ara que ja no escolten amb ànsia "a orillas del gran silencio" han de continuar esperant però d'una manera diferent: han de continuar esperant no l'"omnipotent" sinó aquesta "vaga tendresa" que "purifica de tot recel i fins de la més lleu desesperança"; és a dir, s'han de continuar endinsant en el terreny de l'esfera "altra"... perquè aquesta esfera pot donar molt de si.

(...)

L'esfera "altra" que ara ja experimentem com a "real" (ja que "m'impera" i a més  a més en alguna rara i afortunada ocasió se'm presenta "per ella mateixa", "en tot el seu esplendor") si hi soc fidel se'm pot anar tornant més i més lluminosa, com ho testimonia la història de les religions. Però els mestres de la història de les religions em parlen d'aquesta llum i d'aquestes riqueses amb fórmules que resulten molt perilloses avui, ja que poden ajudar a l'home a "fabular" un Déu "omnipotent" (amb la qual cosa mai arribarà a "empassar.se la Mort" i per tant a accedir a l'esfera "altra", o al menys li poden fer creure que a les riqueses del misteri s'hi pot arribar llegint llibres en lloc d'arribar-hi caminant..."

(...)

Existeix una esfera "altra": vg. de la bellesa no es pot dir ni que sigui "personal" ni que sigui una força "impersonal" (com la gravetat), la bellesa és "altra" que aquest món, li és incommensurable. Aquesta esfera "altra" és real: regeix la vida... Aquesta "realitat" de vegades surt de la "foscor" des d'on ens "impera", i es presenta "cara a cara" amb tot el seu esplendor: veiem no sols "coses belles", sinó que "hi ha Bellesa" (toquem els ciments del sentit, i ens aclaparem reverencialment). La història de les religions mostra que si som fidels a la crida de nla "realitat altra", aquesta cada vegada se'ns farà més lluminosa, i arribarem a veure-hi riqueses insospitades. Però les riqueses de l'esfera "altra" no convé dir-les amb fórmules... sense afegir ràpidament que aquestes fórmules no eliminen pas la Mort (al menys no ens estalvien el "dol per la mort del pare omnipotent") i ni tan sols serveixen per a enriquir-nos religiosament (hom no té altre sistema d'enriquiment religiós que "caminar": no hi ha "informació" que pugui suplir la maduració personal)."

Carles Comas, abril de 1980