 |
| Van Gogh 1890 |
"En les noves societats que viuen de la creació de ciència i tecnologia, passa amb Déu una cosa semblant al que succeeix amb la bellesa. La bellesa no és un pre-supòsit del nostre pensar o del nostre sentir, ni funciona com a pressupòsit en cap de les nostres interpretacions de la realitat, ni és el fonament dels nostres sistemes de vida col·lectiva; la bellesa no la pressuposem, ens la trobem. I el fet que la bellesa no sigui un pressupòsit de cap cosa no li fa perdre pes enfront de cap altra cosa.
Encara que el pes de la imatge de Déu i d'allò a què fa referència la imatge sigui incomparablement més gran que el de la bellesa, opera d'una forma semblant. des de la subtilitat, en tota forma i lliure de tota forma, empenyent vers la veneració, l'admiració i l'amor, però deixant-nos en completa llibertat, amb plena iniciativa i responsabilitat."
Marià Corbí a Els trets d'una religiositat viable en les noves condicions culturals de les societats industrials, dins de "Religions de la terra i sacralitat del pobre", novembre de 1997.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada