Vinyoli: La mà del foc

Tàpies 1973

"Sóc un alt forn tot ple de mineral
que es torna líquid foc, ardència viva,
La sang de gel, adés muda i captiva,
corre bullent cantant el seu cabal.

L'astre ja mort i l'arbre i l'animal
que sóc en u la mà del foc separa.
L'escòria amunt, la resta s'ha fet clara,
rica matèria per allò més alt

que jo no sé però que em torna a fer
començament, obscur sanglot primer,
pas inexpert al cor de la tenebra.

Tentinejant encara amb ulls de nit,
pel negre bosc la meva veu celebra,
fulgura el meu silenci ple de crit."


Joan Vinyoli, a A hores petites (1981)