Josep Ametller a El Món

Ellsworth Kelly 1951

Del desembre de 1981 a l'octubre de 1988 es va publicar a casa nostra un setmanari anomenat "El Món" que per a nosaltres és una referència enyorada. Un dels seus col·laboradors era en Josep Ametller, que crec que treballava a la Diputació de Barcelona i escrivia reflexions amb les que sintonitzavem molt. Només en conservo un refregit de frases seves que vaig utilitzar no recordo ben bé perquè. El transcric...

"Les noves llibertats ens han il·luminat la realitat d'un poble el qual les circumstàncies han desmoralitzat profundament i li han pres les conviccions més íntimes i els principis més elementals."

"Patim una gran malaltia: el materialisme més egoista, l'individualisme consumista, la manca de civisme, la incapacitat per als projectes col·lectius i, en definitiva, la sedació de la consciència."

"Els símptomes del nostre malestar són gravíssims i explícits: una joventut fúnebre i terriblement silenciosa que es veu que no té res a dir ni escoltar; una manca total de fervor i entusiasme per part d'un poble cada dia més colonitzat pels mass-media; una vida política sense imaginació que amaga sistemàticament a l'opinió pública les raons profundes de la seva acció; una cultura trista i pobra, progressivament decantada cap a l'entreteniment."

"Valors que han presidit durant mil·lennis la vida i el pensament dels humans s'han evaporat ràpidament, i ha ocupat el seu lloc un paganisme sense transcendència, sense mites, i abocat totalment a la realitat científicament comprovable."

" Assistim a un enquistament de l'humanisme; els qui professen aquesta antiga saviesa ja no tenen cap engruna de poder; ja fa temps que han perdut la direcció veritable de la vida espiritual del poble."

"A Catalunya hi ha una formidable pèrdua d'empenta en tots els ordres de la vida social."

"De classe dirigent, no en tenim."

"Ni els partits polítics, ni la burgesia, ni les classes il·lustrades, ni les diferents institucions socials semblen interessades a intentar un diagnòstic de la situació moral del país per elaborar un projecte de regeneració cultural i moral."

"Els nostres intel·lectuals s'han reconvertit ràpidament al silenci, la gastronomia i la inactivitat política. La casta donadora de sentit s'ha pres unes llargues vacances en espera de temps millors. Van mobilitzar generacions senceres de joves cap a la porta de sortida del sistema, els passadissos del poder constituït es van buidar de joves; però de tot allò en queda només una renglera de llibres en algunes biblioteques i molta frustració. I la seva darrera sortida a la llum pública va resultar desastrosa; la joventut que volien alliberar del sistema ha acabat destruïda per la droga, les religions idiotitzadores o el terrorisme. La casta intel·lectual paga ara en silenci i desprestigi la frivolitat progressista dels darrers anys."

"Els polítics no han fet res per convidar els intel·lectuals a sortir de la seva present somnolència. I la penitència silenciosa i privada que estan fent els intel·lectuals és un error de conseqüències gravíssimes."

"Si els professionals de la cultura no participen, per exemple, en l'operació de sutura de les dues comunitats lingüístiques, és casi segur que es farà malament."

"La nova identitat catalana no la poden fer els gestors actuals de la nostra vida pública."

"Ens calen idees noves per a substituir les velles; ens cal construir una nova catalanitat; ens cal imaginar quina ha de ser la manera de ser catalans l'any 2000 a Europa. I per imaginar i programar aquesta nova realitat catalana cal, ja des d'ara, un formidable esforç cultural."

"La feina més urgent i necessària que ens cal fer, molt per sobre de l'activitat política, és la regeneració moral del país."