XIII. Els flamencs profans
D'Ors considera que la pintura flamenca, fins al moment relativament idealista - representada per Van Eyck, van der Weyden, Petrus Christus i Memling -, amb Bosch, Brueghel i Patinir es torna profana. Diu: "L'apropament a la natura agafa tres camins, respectivament, corresponents a la significació estètica d'aquests tres noms. El camí del Bosco s'anomena humor; el camí de Brueghel són els costums, el "gènere"; el camí de Patinir és el culte al paisatge."
|
Bosch 1503 El jardí de les delícies |
D'Ors recomana fixar-se especialment en la part esquerre del tríptic, dedicada a la Creació:
Altres obres de Bosch al Prado:
|
Bosch 1495 L'adoració dels Mags |
|
Bosch 1516 El carro de fenc |
|
Bosch 1490 Les temptacions de Sant Antoni |
Diu D'Ors: "Heus ací els paisatges de Patinir, en els que unes insignificants figures evangèliques no passen de pretext. Per primera vegada en la història de l'art les grans masses de vegetació, els cels pàlids, les llunyanies comencen a suggerir secrets inefables, dolços, misteriosos."
|
Patinir 1517 Paisatge amb Sant Jeroni |
|
Patinir 1520 Descans de la fugida a Egipte |
|
Patinir 1524 El pas de la llacuna Estígia |
|
Brueghel 1562 El triomf de la mort
|
|
Brueghel 1568 El vi a la festa de Sant Martí |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada