Krishnamurti: Religió

Hernández Pijuan 1986

"[La religió] és comunió veritable de l'home amb Allò que és més que ell. (...) Un esperit veritablement religiós està desproveït de tota por (...); està buit, en el sentit que s'ha buidat de totes les influències del passat, col·lectiu i personal, així com de les pressions que exerceix l'activitat del present, la qual crea el futur. (...) [Un esperit així] és lliure, està viu i totalment en silenci. És el silenci el que té importància. És un estat sense mesura. Només llavors es pot veure, però no en qualitat d'experiència, Allò que no té nom, que és més enllà del pensament, que és energia sense causa. A falta d'aquest silenci creador, es faci el que es faci, no hi haurà a la terra fraternitat ni pau, és a dir, no hi haurà veritable religió. (...) La llibertat és l'essència mateixa de la religió, en el veritable sentit d'aquesta paraula. (...) És un estat d'atenció i no una concentració sobre res de particular. Estant la ment tranquil·la i silenciosa, observa el món exterior i ja no projecta cap imaginació ni cap il·lusió. Per a observar el moviment de la vida, la ment és tan ràpida com la vida mateixa, activa i sense direcció. És només llavors quan l'incommensurable, l'atemporal, l'infinit, pot sorgir. Això és la veritable religió."

Entrevista a J. Krishnamurti a "Planète", num. 14, gener-febrer de 1964

"No podem viure sense cooperació. La vida és interrelació, la vida és cooperació. (...) Però per a cooperar hi ha d'haver llibertat. (...) Només l'home que és lliure i coneix la significació plena de l'amor i la bellesa, pot cooperar. Cal comprendre aquesta llibertat. El pensament no porta com a resultat aquesta llibertat, el pensament mai és lliure. (...) No obstant, tot el que fem (cada acció, cada motiu, cada afany) està basat en el pensament. Així que un mateix ha de veure per si mateix el significat del pensament, on és necessari i quan és verí. La mutació només pot esdevenir quan la ment està totalment buida de tot pensament. (...) Si sabeu com escoltar, llavors sabreu quan la ment està buida. No hi ha res que pugueu fer per a produir aquest buit. (...) Escolteu, gaudiu escoltant el cant d'un ocell, el so sol, cada so separat, diferent, vital, clar. (...) Només escolteu. I partint d'aquest escoltar tindreu l'energia; partint d'aquest escoltar actuareu de manera completa, totalment. (...) Si podeu escoltar joiosament, sense esforç, llavors potser en el silenci quiet, profund, sabreu el que és la veritat, i només aquesta veritat us allibera, i no cap altra cosa. Per això us heu de posar drets completament sols. No podeu escoltar a través d'un altre; no podeu veure amb els ulls d'un altre; no podeu pensar amb els pensaments dels altres. (...) Quan mireu Un crepuscle, o un rostre adorable, o una bonica fulla, o una flor; quan de fet ho veieu, llavors hi ha espai entre vosaltres i aquesta flor, i aquesta bellesa, i aquest encant; o bé entre vosaltres i la misèria, i la migradesa que teniu a la vista. Existeix espai: vosaltres no l'heu creat, és allà. Però defugim mirar a través d'aquest espai senzillament, en quietud, amb persistència (...) Això no exigeix anàlisi ni introspecció, que són mortífers; tot el que demana és que mireu, que escolteu i que mantingueu aquest espai entre l'observador i la cosa observada. Si conserveu aquest espai completament buit, no hi ha ni l'observador ni l'observat; només hi ha un moviment." (...) Naixent d'aquesta comprensió, ve aquest extraordinari sentit de soledat. Llavors esteu completament, indissolublement sols. I només llavors,en aquest estat de soledat completa, té lloc aquest moviment que és el principi i la fi de totes les coses. Això és religió, i no cap altra cosa. En aquest estat hi ha amor, hi ha compassió i pietat infinita. I en aquest estat no hi ha dolor ni plaer, sinó una vida que és vitalment vivent, forta, clara."

"Les religions us han fet seguidors, no recercadors, no exploradors, no persones que volen descobrir."

J. Krishnamurti a Religió, cooperació i llibertat, Bombai 10 de març de 1964

"La religió és el camí de la vida. No depèn de cap creença, dogma o ritual. Només la ment religiosa que viu pacíficament pot trobar aquesta realitat última. "

J. Krishnamurti a L'ésser humà està en perill, Nova Delhi 1966