Dimensions complementàries

Hernández Pijuan 1989

"Molt sovint, l'ésser humà viu esquinçat pel que, ben vistes, no són sinó falses dicotomies que - aquí hi ha el problema! - obstaculitzen tota comprensió de la realitat tal com és, alhora que entorpeixen el desenvolupament normal d'un viure creatiu, harmònic i expansiu. Així, acció i contemplació, interioritat i exterioritat, teoria i praxis, amor i coneixement, universal i particular, espiritualitat i projecció social, per no esmentar-ne més que un grapat, constitueixen parelles d'oposats, experimentats la majoria de les vegades com a excloents quan, en realitat, no constitueixen sinó dimensions complementàries d'una mateixa realitat, una i única, que s'estructura, desplega i expressa a través d'aquesta dialèctica relacional, recíproca i alternant, una cosa semblant als moviments del cor humà, que es contrau i es dilata, sístole i diàstole, en un batec regular que integra els contraris."

Halil Bárcena a La cualidad humana, fuente de equidad y justícia, CETR Editorial, p. 117