Rosa dels Innocents

Rosa dels Innocents, última rosa!

Rosa dels infants que moren sense haver pogut viure,
rosa dels que s'ofeguen al mar mirant d'arribar al paradís,
rosa dels que van com l'ovella que trobes desorientada enmig del camí,
i que mira cap a totes bandes sense trobar cap indici que la porti amb el ramat,
i mira a la dreta, i a l'esquerra, i gira sobre ella mateixa, desolada,
i continua mirant cap a la foscor de la nit, completament perduda, sola.

Rosa dels Innocents, última rosa...

Rosa dels que arriben ja al final, dels que emprenen la darrera etapa,
l'hora de posar ordre, d'estripar papers, d'esborrar arxius,
de no mirar gaire enrere per por dels retrets, dels penediments,
del que hagués pogut ser i no fou, del que hagués volgut ser i no fou,
rosa dels que encara no han acabat de copsar el sentit de tot plegat,
rosa dels que han de retrobar la innocència per afrontar la mort.

Rosa dels Innocents, última rosa!