Nova política i valors

Twombly 1988

Actualment es parla de la necessitat d'una "nova política", d'un procés de "regeneració política", de promoure una forta dinàmica d'innovació en l'àmbit polític, molt malmès tant pels problemes de corrupció com per les limitacions d'un sistema de partits que ha posat la lleialtat per sobre del talent i els interessos corporatius per sobre del servei al bé comú.

Es diu, doncs, que cal repensar el marc legislatiu democràtic en termes de transparència i participació, posant fre a les deformacions que els "poders fàctics" (entre els quals hi ha els mitjans de comunicació) poden introduir en la dinàmica política. Però cal recordar coses tan elementals com la vella dita: "Feta la llei, feta la trampa", o que no es pot posar un policia al costat de cada ciutadà per vigilar la legalitat del seu comportament. Si els ciutadans no s'autoregulen en bona part a partir de conviccions ben arrelades en l'individu, les reformes legislatives poden resultar insuficients.

Aquesta autoregulació comporta una elaboració de les conviccions personals que només és possible a partir d'una bona tasca educativa a les famílies i a les escoles i a partir d'un intens i permanent esforç de debat cultural i ètic a nivell de diverses instàncies socials que afavoreixin aquesta tasca: grups d'amics (de totes les menes i edats), associacions de veïns (amb aquest nom o d'altres), entitats orientades en aquest sentit (marcs de debat que incorporin aquesta temàtica), mitjans de comunicació...

El debat ideològic sobre el comportament humà individual i col·lectiu, sobre el que mou i el que ha de moure a les persones, sembla imprescindible si es vol impulsar un procés de regeneració. Sense interpel·lació als nivells més íntims i profunds de les persones, al nivell dels valors, dels pressupòsits, de les conviccions arrelades, dels principis rectors, dels orientadors vitals, es corre el risc permanent que tota reforma no sigui més que un vernís brillant que dissimuli la fusta corcada.