Pavana

Varem cantar sovint aquesta Pavana del segle XVI, considerada anònima o bé del clergue francès gran coneixedor de les danses renaixentistes Jehan Tabourot (també conegut com a Thoinot Arbeau) (1519-1595)

Amor que tens ma vida
captiva en ton mirar,
ton cor m’atrau i em crida
qui no et sabrà estimar.
Si tu no em dons conhort
m’espera ja la mort.

Apropa’t bella rosa
apropa’t amor meu,
no siguis desdenyosa
ja que el meu cor és teu.
No patiré mai més
si vols donar-me un bes.

Donzella graciosa
besant-te vull morir,
Qui el goig de ta besada
podria resistir?
Oh flor dels meus delits
florida en mos sentits.

Primer veuràs cansades
les ones recular
i el sol de llums daurades
deixar d’il·luminar.
Ans que el meu pensament
t’oblidi un sol moment.


Sembla derivar d'aquest poema:

Belle qui tiens ma vie
Captive dans tes yeulx,
Qui m'as l'ame ravie
D'un soubz-ris gracieux,
Viens tost me secourir
Ou me fauldra mourir.

Pourquoy fuis tu mignarde
Si je suis pres de toy,
Quand tes yeulx je regarde
Je me perds dedans moy
Car tes perfections
Changent mes actions.

Approche donc ma belle
Approche toy mon bien,
Ne me sois plus rebelle
Puis que mon coeur est tien,
Pour mon mal appaiser,
Donne moy un baiser.