Pregària senzilla

Bonnard 1905

Seigneur, faites de moi un instrument de votre paix.

Là où il y a de la haine, que je mette l’amour.

Là où il y a l’offense, que je mette le pardon.

Là où il y a la discorde, que je mette l’union.

Là où il y a l’erreur, que je mette la vérité.

Là où il y a le doute, que je mette la foi.

Là où il y a le désespoir, que je mette l’espérance.

Là où il y a les ténèbres, que je mette votre lumière.

Là où il y a la tristesse, que je mette la joie.


Ô Maître, que je ne cherche pas tant

à être consolé qu’à consoler,

à être compris qu’à comprendre,

à être aimé qu’à aimer,


car c’est

en donnant qu’on reçoit,

c’est en s’oubliant qu’on trouve,

c’est en pardonnant qu’on est pardonné,

c’est en mourant qu’on ressuscite à l’éternelle vie.

Pregària francesa anònima de principis del segle XX. (Diu la Wiquipèdia que, segons un estudi de l'acadèmic francès Christian Renoux, el registre més antic d'aquesta oració el constitueix la seva aparició —com un poema anònim— amb el títol "Belle prière à faire pendant la messe" en el número de desembre de 1912, pàgina 285, de la revista catòlica francesa (petite revue catholique pieuse) La Clochette (per la campaneta que toca l'escolà a missa), butlletí de la Lliga de la Santa Missa, fundada l'octubre de 1901 pel sacerdot i periodista normand abat Esther Auguste Bouquerel (1855-1923); el més probable és que ell mateix en fos l'autor.)

Més tard fou atribuïda a Sant Francesc d'Assís (dient fins i tot que datava de 1226), en aquesta versió en italià:

Oh! Signore, fa di me uno strumento della tua pace:

dove è odio, fa ch'io porti amore,

dove è offesa, ch'io porti il perdono,

dove è discordia, ch'io porti l'unione

dove è dubbio, ch'io porti la fede,

dove è errore, ch'io porti la verità,

dove è la disperazione, ch'io porti la speranza

dove è tristezza, ch'io porti la gioia,

dove sono le tenebre, ch'io porti la luce.


Oh! Maestro, fa che io non cerchi tanto:

Ad essere consolato, quanto a consolare

Ad essere compreso, quanto a comprendere

Ad essere amato, quanto ad amare.


Poichè è

Dando, che si riceve,

Perdonando che si è perdonati;

Morendo che si risuscita a Vita Eterna.